El cineasta de Buenos Aires Santiago Mitre va donar-se a conèixer internacionalment gràcies a El estudiante (2011), film rodat amb un equip tècnic i un pressupost mínim en el qual ens contava una brillant dissecció de la política a través d´un jove estudiant universitari i el seu periple en el moment en què decideix formar part d´un partit polític. La pel·lícula, guanyadora en festivals com Gijón i Locarno, va permetre al cineasta prosseguir el seu notable talent narratiu amb altres títols com Paulina (2015) i també poder tenir produccions més ambicioses, com aquesta dar-rera proposta La cordillera.

En aquesta ocasió, Mitre torna una altra vegada a l´anàlisi política per presentar-nos Hernán Blanco, un home comú, de classe treballadora i que, començant des de baix, ha aconseguit esdevenir president d´Argentina. Amb tan sols sis mesos en el poder, Blanco assisteix a una important cimera de països llatinoamericans que ultimen els detalls per crear una Aliança petroliera transnacional.

La reunió -celebrada en plena serralada dels Andes, a més de 3.000 metres d´altura- es preveu tensa i conflictiva, ja que el Brasil pressiona per endur-se el paper més sucós de l´acord, però aquest no serà l´únic contratemps al qual haurà de fer front el president: l´ombra d´un cas de corrupció plana sobre el seu govern, i, a més a més, haurà de resoldre un assumpte personal relacionat amb la seva filla que podria afectar tant la seva vida privada com pública i destapar que el seu passat no és tan immaculat i honest com sembla aparentar.

Presentada en la secció Un certain regard del darrer festival de cinema de Canes, la pel·lícula. La cordillera té l´actor Ricardo Darín com a eix principal del relat al voltant del qual gira un elenc d´allò més internacional, format per, entre d´altres, les argentines Dolores Fonzi i Érica Rivas (Relatos salvajes), els espanyols Elena Anaya (La piel que habito) i Daniel Giménez Cacho (Blancanieves), la xilena Paulina García (destacadíssima protagonista de Gloria) i el nord-americà Christian Slater.