Carles Cases (Sallent, 1958) ha excel·lit com a compositor i pianista, però no canta des que feia d'escolanet quan era un infant. En el seu nou projecte, L'esperit dels Obama, que s'estrena avui a la tarda (18 h) al Kursaal de Manresa, el reconegut autor de bandes sonores no té cap intenció d'agafar el micròfon però reviurà aquella època, ara fa mig segle, en què els cants espirituals negres van arribar a Catalunya «per mitjà del Grup de Folk de Xesco Boix i companyia i de l'església progressista», explica Cases.
«Treballant per a aquest concert m'he traslladat al moment en què a missa vestia d'escolà, quan tenia 8, 9, 10 anys, i sabia totes les cançons», recorda Cases: «De tot allò fa molt temps, però feia anys que tenia ganes de muntar alguna cosa amb aquest repertori». Segons el compositor bagenc, «no té res a veure amb el gospel, que és la música dels cors de les esglésies, aquests cants són anteriors, vénen directament dels afroamericans dels camps de cotó, aquella gent que va patir l'esclavatge» i per als quals simbolitzaven els anhels de llibertat.
Per aquest motiu, en el títol figura el cognom de Barack Obama, expresident dels Estats Units i «últim gran representant de la comunitat negra» en la línia d'altres figures com «Martin Luther King, Nelson Mandela i Desmond Tutu». Cases també apunta que «no m'agrada interpretar el que han fet altres autors, prefereixo mostrar les meves composicions, però quan ho faig és perquè ho porto molt endins. És el cas de l'espectacle amb les cançons del Llach i d'aquest nou que es veurà al Kursaal i el diumenge dia 22 d'octubre a l'Auditori Municipal de Terrassa».Un conjunt potent
L'Orquestra de Cambra Terrassa 48, amb la qual Cases ja va treballar en el projecte sobre Llach i en el concert Araguaia (basat en la vida i l'obra de Pere Casaldàliga), acompanya novament el compositor bagenc en un muntatge que revisita unes cançons que «ens van arribar amb guitarreta i quatre acords». El sallentí ha pres títols com Dalt del tren, Seu germana, Vós sou, senyor, i Com un orfe perdut, entre d'altres, i els ha «revestit» però «sense recarregar-los, mantenint-ne l'essència».
Al costat de la vintena de músics de corda de la formació egarenca, Cases (piano) serà acompanyat també pel guitarrista i col·laborador habitual Jordi Farrés i Pau Lligadas al contrabaix. L'elenc es completa amb tres veus: el baríton Pau Bordas, que prové del món de la clàssica; la mezzo sallentina Núria G. Cols, amb una capacitat «ambivalent»; i la vocalista de jazz Saphie Wells, que «cantarà per primer cop amb una orquestra». Cases va conèixer l'artista en una actuació a Borredà i va quedar admirat del seu talent.
«Aquestes cançons tenen un fort ascendent cristià, i les lletres parlen d'esperança i aquest tipus de qüestions», apunta Cases. «Als Estats Units, el repertori el van popularitzar cantants com Joan Báez i el Bob Dylan dels inicis. El primer dia que vam assajar, vaig gaudir com un camell perquè són temes que formen part de la banda sonora de la vida de molta gent que ja es troba en la cinquantena. Es cantaven als focs de camp, als enterraments...».
Segons explica Carles Cases, les cançons que formen part de L'esperit dels Obama van arribar a Catalunya «de forma simètrica al fenomen de la Nova Cançó». L'autor bagenc creu que «a la gent jove no li sonaran gaire perquè, després del primer moment, no han perdurat en l'imaginari, s'havien perdut, tot i algunes excepcions com les adaptacions per al món coral que va fer Oriol Martorell».
Un altre aspecte curiós és que «els cants espirituals negres no van arribar a la resta de l'estat», anota Cases: «No he trobat traduccions en castellà. En el concert hi haurà peces en català i en anglès, talment com van ser escrites i traduïdes, no hi afegim res».
Carles Cases és el responsable d'una orquestració on es faran visibles els tres registres que defineixen l'obra del sallentí: «el minimalisme, el barroc i el jazz». No obstant això, l'autor insisteix que «respecto la melodia, i l'ornamentació basada en el meu món musical particular està al servei de les cançons».
Nostàlgia
«Hi haurà gent que viatjarà als anys en què anava en pantalons curts», reconeix Cases. «Per a una part del públic, serà nostàlgic», afegeix. No obstant això, L'esperit dels Obama es presenta com una oportunitat transgeneracional de gaudir de la música d'un dels autors més aplaudits del país.
L'estrena d'avui a la tarda al teatre Kursaal ha de ser el punt de partida d'una llarga trajectòria per al nou projecte de Carles Cases. Al marge de les actuacions de Manresa i Terrassa, també hi ha previst un bolo a l'Àtrium de Viladecans a final d'any.
«També hem fet concerts al meu estudi amb un format de trio i cantant», explica el compositor: «hem de tocar de peus a terra i entendre que no és fàcil que et contractin una formació de prop de trenta persones. Per això, també posarem a disposició dels programadors un format més assequible, que, alhora, també és més fàcil d'ubicar en un escenari».
