És la drag moderna, la més exuberant del trio protagonista. Un personatge que acompanya l'actor gallec Christian Escuredo (O Barco de Valdeorras, 1984) des del 2014, quan es va estrenar Priscilla. Ell és Adam/Felicia, el millor amic de Tick (Jaime Zatarain).

Primer paper com a drag?

(Riu). Sí!. Un registre allunyat de tot el que havia fet fins llavors.

I com el prepara?

Vaig contactar amb una drag, La Canalla de Ponferrada, per amarar-me del seu imaginari. Ella m'explicava anècdotes que ressonaven en el personatge de Felicia. Va ser intens i molt divertit. I no hem d'oblidar els 45 dies d'assajos amb els directors originals del musical que es va estrenar a Londres i a Broadway, perquè la Priscilla que ha arribat a Madrid, a Barcelona i ara a Manresa, beu directament d'aquell muntatge. Aquest va ser el truc per construir en 45 dies el musical. Si haguéssim començat de zero hauria estat impossible. Ells ho tenen tot apamat: tècnica, vestuari, coreografia. És un autèntic xou.

Davant i darrere l'escenari?

Exacte! Hi ha dos xous de Priscilla, el que veuen els espectadors i el que passa darrere el teló: canvis de vestuari en 10 segons... i calçat el talons!

Fa tres anys que és Felicia, el que vol dir més d'un miler de funcions. Es continuen entenent bé, vostè i el personatge?

El secret és escoltar el que passa a escena en cada funció. Si no estem oberts, disponibles i vulnerables, un actor i el seu personatge es moren en la repetició. Em continuo divertint com el primer dia. Físicament i vocal, el paper és molt exigent, però la sort és compartir escenari amb actors bons. Has de ser receptiu i treballar pel teu company, perquè si ho fas així, l'espectacle implica un altre viatge.

I això ho percep el públic? Canvia, com la companyia canvia de ciutat?

L'efecte Priscilla succeeix a qualsevol part del món perquè el missatge és universal: llibertat, tolerància i acceptació. I això toca els espectadors, a cadascú a la seva manera.

Així, què és Priscilla

Sobretot és una festa, i no ho dic de manera pretensiosa. El missatge arriba fàcilment, i el públic ho rep així perquè hi ha tres protagonistes d'edats diferents amb els quals et pots identificar. En aquest viatge dels tres amics pel desert hi ha, també, un missatge espiritual: es troben a si mateixos.

La música és l'altra gran protagonista.

I tant! Són cançons que formen part del nostre imaginari col·lectiu amb una important càrrega d'energia. La música és tan atemporal que funciona amb una àvia i amb el seu nét.

El seu tema favorit?

El tema principal de la banda sonora és I will survive, que forma part del missatge de l'espectacle. O We belong, molt tendre, amb una reconciliació entre el personatge i el públic... Però no s'acaba aquí: Madonna, Tina Turner...

I Felicia, a qui admira?

Ella és molt fan de Madonna.

I Christian Escuredo?

Me n'he fet (riu). Respecto molt la figura de Madonna, com a dona, feminista i treballadora, amb zero prejudicis, i això és el que he volgut donar al personatge. Felicia és provocadora i persegueix els seus somnis. Sembla superficial, però si li prestes atenció i li treus capes, trobes l'ésser humà.

Felicia li ha aportat premis, de la professió i del públic.

Sí, el d'actor revelació en els VIII Premis del Teatre Musical, i el de millor actor principal en els Broadway World Spain 2015 Awards. Que et reconeguin reconforta perquè, si som sincers, els actors som molt insegurs. Però, després, has de posar distància i perserverar en el teu camí.

És un bon moment per als musicals o és un miratge?

Un bon moment. A la cartellera madrilenya n'hi ha com a mínim cinc... Ens estem col·locant en molt bona posició. De fet, Espanya serà, un cop acabada la gira, el tercer país on més s'haurà vist Priscilla.

I Priscilla

És veritat. És un musical jove, amb només una dècada de vida, però ja té més de 3 milions d'espectadors.

Si dubtés d'anar veure Priscilla,

És una festa on passaràs dues de les millors hores del teu temps. El públic surt amb intenció de repetir.