La bella localitat de Santa Perpètua de la Malaltia només surt al mapa de les ciutats imaginàries que un grup de manresanes va pensar fa unes setmanes en el si d'un projecte artístic i sociològic sobre la dificultat de conciliar vida laboral i domèstica. Un problema de grans magnituds que el conjunt expositiu (WO)Manresa presenta avui en els dos espais en què s'obre al públic fins al dia 7 de gener: l'estació de la Renfe (18 h) i l'Espai Memòries del Museu Comarcal (19 h).

La proposta neix en el si d'Idensitat, un col·lectiu d'abast català que va néixer el 1999 a Calaf i que incideix en el territori -des del punt de vista social, espacial i temporal- a partir de projectes que es combinen amb la creació artística. Tal com explica una de les responsables de l'entitat, Roser Colomar, una de les línies de treball porta per títol «Estètiques Transversals» i, en l'edició d'enguany, hi participen Mataró, Manresa i Vilanova i la Geltrú.

«Cada ciutat ha treballat el seu llegat industrial i fabril des de la particularitat i s'han centrat en aspectes que tenen a veure amb la transformació d'aquesta realitat», apunta Colomar: «A Vilanova s'han fixat en el pòsit deixat per la Pirelli; a Mataró s'ha tractat la reconversió del polígon industrial de Can Boet en un espai d'oci on ara hi ha discoteques, gimnasos...; i a Manresa s'ha parlat de la dificultat que tenen les dones que treballen per conciliar la professió amb la cura de persones a la llar».

Ciutats ideals

Per engegar el projecte a Manresa es va designar l'artista Raquel Friera (Barcelona, 1974), especialista en temes d'art i gènere, i es va iniciar la recerca d'un grup de dones que exemplifiquessin «les tensions i les friccions que hi ha entre el treball productiu i el reproductiu», indica Colomar. «Ens vam adreçar a entitats com Càritas i Dones Emprenedores i Innovadores de Manresa i també a dones en situació de vulnerabilitat, ja sigui perquè han patit maltractament o estan a l'atur», afegeix.

En diferents sessions realitzades a les dependències del Museu Comarcal de Manresa, a partir del mes d'abril, les participants -Dolors Bosch, Maite Casals, Fina Gil, Dolors Reifs, Rosa Serra i Cristina Zárate- van exposar les seves experiències i es va elaborar un catàleg de problemàtiques que va donar pas a la segona fase. «Els vam demanar que s'imaginessin com seria la seva ciutat ideal sense aquests conflictes», explica Colomar: «I van sortir temes com la vida sense horaris, ni pantalles, ni diners, i la qüestió de poder treballar en allò que a cadascú li agrada. Finalment, amb totes aquestes aportacions es va redactar un text de caràcter poètic».

Repòquer d'il·lustracions

A més de Santa Perpètua de la Malaltia, on els ciutadans recauen cada sis mesos i entre ells es cuiden, les converses van donar pas a quatre localitats imaginàries més: Maremanya, que es regeix pel ritme de la naturalesa; Montgremial, els habitants de la qual fan la feina que més els plau; Viladellums, on el color depèn de la virtut de les accions dels veïns, que procuren no enfosquir les seves vides; i Vall d'Ociosa, un indret on el temps lliure no està regulat i la gent el destina a compartir estones i xerrades.

En aquest punt, el projecte va passar a les mans de cinc joves il·lustradores -Isa Ruiz, Imma Ser-rano, Sònia Estévez, Emma Gascó i Nuria Frago-, que van plasmar a través del seu art cadascuna de les ciutats anhelades, com es pot veure a la fotografia central d'aquesta pàgina. Un repòquer d'obres plàstiques que s'exposaran fins al 7 de gener al Museu Comarcal.

Línies de tren inesperades

Un altre element de (WO)Manresa és la implicació de la Renfe. A l'estació de la capital de la Catalunya Central, els viatgers podran agafar ja des d'avui uns quadríptics on se'ls informa d'una línia de tren imaginària que transita per les ciutats esmentades i dóna testimoni del treball dut a terme per les dones del grup conduït per Friera. També tindran a la seva disposició unes postals -amb segell i tot per a qui les vulgui enviar- que completaran el marxandagatge elaborat amb l'estètica de la companyia.

Al museu, els espectadors hi trobaran plafons explicatius, les cinc il·lustracions, uns audiovisuals que expliquen el treball fet a Mataró i Vilanova i la Geltrú i les obres creades per prop d'una vintena d'alumnes de l'Escola d'Art de Manresa a partir dels resultats de les trobades. Tot i que encara no se n'ha concretat el calendari, se celebraran diverses activitats complementàries obertes al públic, i que es donaran a conèixer properament.