És ben probable que al pare Ireneu Segarra (1917-2005), que va dirigir l'Escolania de Montserrat ni més ni menys que durant 45 anys, per modèstia, no li faria el pes el concert que el proper 19 de novembre retrà homenatge a la seva figura al Palau de la Música Catalana. «Ni ho demanaria ni ho desitjaria», va reblar ahir el pare Sergi d'Assís, el jove monjo montserratí que dirigeix la Unió d'Antics Escolans. «Però estaria content de veure'ns-hi a tots», va afegir. Amb aquest esperit se celebrarà un tribut que deixarà petit l'escenari principal de l'edifici de Domènech i Montaner. Tal com va assegurar Daniel Mestre, coordinador artístic de l'acte, «hi passaran centenars de persones».
Una conversa de sobretaula entre Albert Colomer i el mateix Daniel Mestre, dos antics escolans, és l'origen d'una iniciativa que va començar a créixer per «l'allau de gent que ens va anar dient que hi volia participar». Gairebé mig segle al capdavant de l'Escolania va convertir Segarra en una personalitat coneguda i reconeguda en el món de la música, fins al punt que el mètode didàctic que va concebre continua vigent a les escoles del segle XXI. «Hem mort d'èxit», va assegurar Mestre, amb un somriure d'orella a orella, ahir al matí mentre exposava els trets principals del concert.
La fitxa artística dóna una idea fidedigna de la magnitud de la trobada que es produirà el diumenge de la setmana vinent al Palau. Elena Copons, Ulrike Haller, Cristina Segura, Xavier Mendoza i el tenor sallentí Roger Padullés actuaran com a solistes. Joan Rubinat, Jordi Armengol i Miquel Villalba (piano), Joan Casals, Vicenç Prunés, Joan Seguí i Arnau Farré (orgue) i la formació de música antiga La Caravaggia -amb el manresà Lluís Coll- integraran el conjunt instrumental.
Sobre la fusta del recinte considerat Patrimoni de la Humanitat també hi passarà l'Escolania, un conjunt de corals infantils de Catalunya i les Illes Balears -amb la d'Igualada entre elles- el Cor i l'Orquestra d'Antics Escolans de Montserrat i els directors Llorenç Castelló, Jordi Casals, Lluís Vilamajó, Eduard Vila, l'esparreguerí Francesc Prat, Manel Valdivieso, Salvador Mas, Lluís Vila, Alfred Cañamero, Daniel Mestre i l'actual director de la simfònica del Liceu Josep Pons, fill de Puig-reig.
Ireneu Segarra va néixer el 30 de setembre del 1917 i, als 10 anys, va entrar a l'Escolania i ja no va marxar mai més de Montserrat, amb l'excepció de «la revolta, la guerra espanyola», tal com recordava ell mateix en una entrevista inclosa en l'audiovisual que es projectarà com a pròleg del concert. En aquells anys convulsos, el germà es va refugiar als monestirs belgues de Maredsous i Saint-André. Ja retornat a l'abadia benedictina, va fundar la Coral d'Antics Escolans (1948), i el 1952 va visitar Pau Casals a Prada de Conflent. L'any següent va ser nomenat mestre de l'Escolania i Capella de Montserrat, càrrec que va tenir fins al 1997. En el seu currículum destaquen un centenar d'enregistraments discogràfics i gires arreu del món amb el prestigiós cor infantil.
Estima per la bellesa
«Segarra donava molta importància al so i al color de la veu, de la música», va aportar el director orquestral Salvador Mas en el moment de definir el mestre: «quan escoltem els enregistraments dels anys 50 veiem la riquesa del so de l'Escolania, la naturalitat, el fraseig, el discurs, la bellesa del so. Jo crec que se li reflectia la faceta de monjo contemplatiu».
El concert destacarà «les facetes de monjo, compositor i director» que van marcar la trajectòria de Segarra, va indicar Mestre, i va afegir que «el repertori anirà de menys a més pel que fa a la presència de gent sobre l'escenari».
La vetllada s'iniciarà amb dues peces per a piano del mateix Segarra, com Tres petits preludis i Rondó. A partir d'aquí, i al llarg de la tarda, s'interpretaran obres dels compositors estimats pel monjo com Bach, Schubert i Casals ( Nigra Sum), peces dels qui van ser els seus mestres (Rodamilans i Ferrer) i temes dels grans polifonistes que tant va admirar, com Tomás Luis de Victoria i Antonio Soler. En el tram final del concert, tres centenars de nens de les corals infantils cantaran la suite Juguem cantant, creada per un antic escolà; i per cloure la festa s'escoltaran dues obres litúrgiques de Segarra ( Himne d'Advent i Déu és amb nosaltres, aquesta darrera orquestrada per Bernat Vivancos).
«Segurament, al final cantarem el Virolai», va admetre el pare Sergi d'Assís, que fa unes setmanes va obtenir notorietat mediàtica en criticar la repressió de l'estat espanyol durant una homilia en una missa a la basílica de Santa Maria de Montserrat: «també, potser, farem Els Segadors, pel moment que estem vivint».
