Ja fa una dècada i mitja que Jordi Comellas i un reduït grup d'entusiastes explicaven a amics i coneguts que volien muntar un festival de telemovies a Igualada i «ens miraven de manera estranya», recorda el codirector del certamen juntament amb Anna Cervera. «Ens deien que era un gènere menor», afegeix: «Després de les primeres reunions, sortíem deprimits. Ens animaven a fer un certamen de curtmetratges, però no era això el que volíem, sinó una cosa diferent del que feia la resta. Quinze anys després, encara som aquí !».

Aquella convicció era ferma i va començar a caminar sense saber aleshores que tindria dos inesperats companys de viatge: en el cantó negatiu, la crisi econòmica; en el positiu, l'edat d'or de les sèries. «Els directors i els actors de cine salten ara a la televisió, però fa uns anys ni tan sols hi havia crítica específica, els crítics eren puristes del cine», rememora Cervera, i Comellas indica que «amb l'èxit de les sèries nord-americanes, aquí també s'ha despertat una indústria que ha fet un salt qualitatiu tant pel que fa a les sèries com als telefilms».

En quinze anys, aquella iniciativa d'incert pronòstic ha convertit Igualada en la capital de la ficció per a la petita pantalla. «La crisi ens va afectar, però sempre hem tingut la complicitat de les institucions i les empreses per tirar endavant», apunta Cervera. I el seu company en la direcció del certamen afegeix que «la indústria és a Madrid i a Barcelona, però l'esforç de portar-la a Igualada gràcies al festival ha estat recompensat».

Una satisfacció íntima dels organitzadors que se sustenta en evidències tangibles: «No era gens habitual que les televisions accedissin a preestrenar una sèrie o una pel·lícula, però TV3 i TVE, i des de fa un parell d'anys també Movistar+, vénen al Zoom a ensenyar algunes de les seves produccions abans que les emetin en la seva programació», explica Comellas. Fins i tot, en el cas de projectes que ja són en antena, «vam trobar la fórmula de projectar episodis abans que es passin per la cadena corresponent, com és el cas del capítol de Merlí que es veurà el dissabte 26 de novembre a la tarda, dos dies abans que el vegin els espectadors de TV3».

Una trentena de voluntaris donen un cop de mà als organitzadors durant la setmana del festival. En els propers dies, Cervera, Comellas i la resta de l'equip viuran el Zoom intensament i després, un cop reposat i paït, serà el moment de posar fil a l'agulla a l'edició del 2018. Entre els projectes de futur, Comellas admet que «seria necessari que funcionés un mercat audiovisual» durant els dies de la cita televisiva de la capital de l'Anoia. «Però l'estructura actual no ens ho permet, seria massa car portar compradors internacionals», i afegeix: «Al Festival de Sitges ho van intentar, i ni ells se'n van sortir».