Martin Scorsese va ser nominat millor director en els Oscar del 1988 i, tot i que no es va endur l'estatueta. La pel·lícula per la qual havia merescut la menció, L'última temptació de Crist, no va necessitar gaire publicitat perquè la polèmica li va servir la promoció en safata de plata. L'estrena del film que va protagonitzar Willem Dafoe va generar tanta controvèrsia com ho havia fet, 35 anys enrere, la novel·la de l'escriptor grec Nikos Kazantzakis en què es basava la producció nord-americana. El segell editorial Adesiara, de Martorell, ara recupera aquesta versió alternativa de la vida de Jesús en la que és la primera traducció al català d'un dels títols cabdals de l'autor d' Alexis Zorbàs.
En el pròleg d'introducció a la novel·la, Kazantzakis va escriure que «aquest llibre no és una biografia, és una confessió de l'home que lluita». I en les darreres paraules expressa que «estic segur que tot home lliure que llegeixi aquest llibre ple d'amor estimarà més que mai, millor que mai, el Crist».
Si els Evangelis ens expliquen que el fill de Déu va passar un calvari per redimir els homes a través del seu sacrifici, l'obra de Kazantzakis fa girar la història cap a una altra banda. En les sis-centes pàgines de l'extensa novel·la, l'autor grec exposa que Jesús és un fuster de Natzaret que fabrica creus per als romans. Per això, està malvist pels jueus: el titllen de col·laborador amb l'ocupant. A més, l'únic fruit de la relació entre Josep i Maria se sent culpable per haver llençat la seva cosina Maria Magdalena als braços de la prostitució.
Els remordiments i la insatisfacció empenyen Jesús al desig de purificar-se: se'n va a un monestir del desert i, després, inicia la tasca evangelitzadora en la companyia d'un grapat de deixebles més porucs que valents. En tot aquest itinerari, qui mai deixa de costat el Crist és la temptació, fins i tot en el moment que és clavat a la creu.
Amb aquest argument, no estrany que l'església ortodoxa grega decidís excomunicar Kazantzakis. Com tampoc sorprèn l'enrenou, amb boicots als cines inclòs, que va generar l'estrena de la pel·lícula de Scorsese.
Un traductor mediàtic
El barceloní Pau Sabaté va esdevenir una celebritat mediàtica al final del 2014 quan es va convertir en un dels concursants més reeixits d' El gran dictat, de TV3. Després de 57 dies en antena, va aconseguir el pot de 5.625 euros, que va sumar als 33.750 que havia acumulat en la llarga estada al plató durant la qual fins i tot havia tingut el disgust de deixar escapar un total de 92.680 euros davant d'un contrincant amb només tres jornades en el concurs.
A banda d'aquesta anècdota, però, Sabaté inicia una destacada trajectòria com a traductor. El català es va llicenciar en filologia clàssica, domina vuit llengües, i per a Adesiara va traduir l'any passat l'obra del segle IV L'enemic de la barba, de Julià l'Apòstata.
