Menut i vestit de negre de dalt a baix, el dibuixant Berliac (Buenos Aires, 1982) ens atén poc abans de presentar Sadboi (vegeu desglossat) a Barcelona, una obra en què demostra que, tot i el seu aspecte fràgil, està disposat a treptijar fort en el món del còmic.

El còmic toca temes molt actuals com ara la crisi dels refugiats i el racisme. Creu que només el podria haver fet ara?

Crec que la contemporaneïtat de la història és més aviat superficial. Jo volia fer una biografia de l'escriptor Jean Genet, però quan em vaig mudar a Barcelona i vaig començar a tractar amb gent que treballa amb refugiats vaig veure que aquests tenen molts punts en comú amb Genet. I tot això es complementa amb les meves experiències com a immigrant a Europa. No vull dir que hi hagi una equivalència total, però hi ha alguns punts de contacte.

Li fa por que el missatge de Sadboi

La lectura més profunda crec que no, ja que la categoria del marginat social es va reciclant constantment. Allà on hi ha un consens, sempre hi haurà algú que en quedi fora. Qui fa les regles del que significa pertànyer o no al grup sempre és la majoria.

Tot i que ara viu a Cracòvia, en el moment de començar el còmic vivia a Noruega. Creu que es nota la influència nòrdica en el seu estil de dibuix?

Potser sí que es nota alguna cosa del disseny minimalista escandinau. No sé si hi és a un nivell conscient, però és probable que s'hi hagi filtrat. Allà tot és més quadriculat, no com en el cas de ciutats més caòtiques i medievals com ara Cracòvia i Barcelona.

Un dels temes que toca el còmic és la crítica al món artístic. En l'art tot s'hi val?

L'art és una expressió individual i col·lectiva, i preguntar-se pels seus límits és preguntar-se quins són els límits de tot. L'art és una mena de camp d'assaig suposadament segur on provar qüestions filosòfiques i polítiques per, després, portar-les a la vida real. El que fa el protagonista de Sadboi és tirar a terra aquesta idea de l'art com un espai de seguretat i fer posar en guàrdia l'espectador.

Berliac també fa posar en guàrdia els seus lectors? Quina rebuda ha tingut el còmic?

De moment s'ha publicat a Polònia, Noruega, Argentina, Itàlia i Espanya i, de moment, està anant molt bé. Hi ha cert consens a tot arreu en valorar l'ambigüitat del relat. Jo no volia fer propaganda. Molts còmics sobre refugiats i racisme són propaganda, i jo volia evitar-ho. Sadboi és més ambigu i potser això el fa menys bo, però més interessant per debatre.

Sap si algú s'ha sentit incomodat per aquesta ambigüitat?

Una editorial alemanya, on la situació dels refugiats és un tema molt sensible, no va voler publicar el llibre per qüestions morals o polítiques. També m'he trobat amb un parell de crítiques a Polònia que diuen que alguns tocs del llibre poden fer el joc a la dreta pel fet de mostrar un refugiat com un delinqüent. Tot i així, crec que el missatge és l'oposat ja que Sadboi és un delinqüent perquè escull ser-ho. Jo dono al personatge la llibertat que la dreta li negaria.

Si existís en la realitat, creu que tindria simpatia a Sadboi?

Crec que sí, però quan es converteix en una estrella artística i una figura pública. Abans d'això sols és un delinqüent qualsevol i ell se n'adona. És un més, una estadística. Això és contra el que es rebel·la. Fins i tot oposant-se al sistema el compleix, ja que fa el que s'espera que faci i l'única sortida que hi troba és l'art. Ell ho entén de manera intuïtiva i després ja és el seu agent qui hi dóna forma i discurs.