«Ja tinc 90 anys i 18 dies». Ho diu rient, però mossèn Climent Forner deixa clar als interlocutors que té bona memòria i que no ha perdut el compte vital, que porta al detall, amb els dies i tot, com fa la canalla, potser perquè aquest senyor nonagenari, Medalla d'Or de la ciutat de Berga i premi Sant Jordi, manté viva la flama del noi que va ser, «el fill de la Lola de ca la Guillema», tal com es presenta.

Fent gala del seu tarannà proper i bonhomiós, Climent Forner va presentar ahir, al pavelló de Suècia de Berga, el seu darrer llibre, Del Castellot de Viver a Queralt, a cura d'Edicions l'Albí, i que divendres ja havia presentat a Navàs. Es tracta d'un recull de la seva obra a través de 331 pàgines d'escrits des de l'any 2000 i fins a l'actualitat. El lector hi pot trobar diferents gèneres literaris i periodístics, amb textos dedicats al Pi de les Tres Branques, a la Patum, a personatges, com Josep Maria Ballarín, o també diferents goigs i pregons que va fer a festes majors, entrevistes i també un apèndix amb els escrits del Full Diocesà del bisbat de Solsona de les diades de l'11 de setembre.

L'actual context polític fa més actual que mai la seva afirmació i alhora reivendicació: «La llengua és la pàtria», com va recordar Xavier Pedrals, prologuista de l'obra i director de l'Arxiu del Berguedà. Forner, que durant més de tres dècades va ser el director del Full Diocesà del bisbat de Solsona, recordava amb murrieria que a vegades va ser ell l'encarregat de redactar unes editorials que «havien arribat a fer molt rebombori a Madrid», conegudes com les editorials dels bisbes catalans, reclamant la sobirania de Catalunya i un paper actiu de l'Església.

Per a Pedrals, «el llibre ajuda a entendre el pol d'un temps i d'una època que s'està acabant». I va afegir que Climent Forner «ha fet una valuosa aportació a la seva comunitat» per la seva defensa del català i de la cultura. «Sóc universal perquè sóc particular, català i berguedà», va dir Forner.

Justament per escriure a comarques la seva obra «no és tant reconeguda» a escala nacional com mereixeria, segons Jaume Huch, el seu editor, que va reconèixer el mossèn com a «mestre» i peça clau que «em va animar a tirar endavant la col·lecció d'escriptor berguedans».