La culpa va ser dels tatamis del Gimbe i dels pupitres de fòrmica del Peguera. Superfícies insòlites per a dos aprenents de dibuixant, Galdric Sala (Sant Fruitós de Bages, 1970) i Josep Renalias (Manresa, 1961), que ahir al vespre van aplegar una setantena de persones en la presentació d'un compendi de les seves habilitats: el llibre Història de Manresa explicada als infants de 30 anys o més, una galeria de personatges, llocs i situacions típicament manresans caricaturitzats amb lletres i imatges carregades d'humor.

«Ens vam conèixer al gimnàs, i durant l'estona que passàvem allà fèiem de tot menys exercici», va explicar Genís Sinca, presentador de la vetllada i amic d'infantesa de Sala: «sempre he lamentat no haver-me quedat aquells retalls de tatami on el Galdric feia els dibuixos», va admetre.

Josep Renalias també va fer recular la memòria fins als temps d'estudiant al Peguera: «els pupi-tres de fòrmica són meravellosos, encara no sé com no me'ls van fer pagar. Tenien aquell color verd que vaig arribar a convertir en blau amb un gran grafit on sortien també els professors. Crec que els feia gràcia i tot».

La peculiar història manresana d'ambdós artistes es focalitza en la ciutat dels anys 70 i 80, la del pub Cavorca i la Quica, el Mannix i les escopinyes de la Bodega Andaluza, el Xup esdevingut el Bronx local i el Lord King. Aquella capital de la Catalunya Central on podies entrar a treballar en una empresa com Caixa Manresa, Pirelli i Can Jorba i quedar-t'hi tota la vida. Cap de les tres, però, ja no hi són, una ironia del destí que Renalias i Sala han escampat amb empatia, hilaritat i enyor per les pàgines del llibre. Versos i gags visuals al servei del «te'n recordes...?».

«Deia Groucho Marx que pelant una sola ceba pots fer plorar molta gent, però encara no s'ha inventat cap hortalissa per fer riure», va dir Marc Marcè, director de Regió7, que va obrir l'acte prestigiant la figura del ninotaire. Sala fa quatre anys que il·lustra l'actualitat a través de l'humor a les pàgines d'aquest diari: «quan un acudit funciona, es produeix la màgia», va apuntar Marcè.

Sala i Renalias es coneixen de fa temps, però fins ara no havien concretat l'amistat en un projecte conjunt. El resultat és un treball que fa de les particularitats manresanes uns tipus universals, com va destacar Sinca, qui el 2013 va obtenir el Premi Josep Pla amb la novel·la Una família exemplar, ambientada a la capital del Bages. «És molt important que vagin sortint llibres que parlin de Manresa i que la facin protagonista. Això vol dir que els creadors locals es prenen la ciutat seriosament».

La vetllada va reunir els alcaldes de Sant Fruitós de Bages i Manresa, Joan Carles Batanés i Valentí Junyent, respectivament. Aquest darrer va comentar que és lector de Regió7 des de fa molts anys i, cada matí, el primer que fa és mirar l'acudit d'en Galdric Sala. «A vegades m'agrada, d'altres no tant, perquè a ningú li agrada ser protagonista», va revelar Junyent: «Però molt sovint ens fa riure». L'al·ludit va agrair al batlle el fet de saber «entomar» les crítiques perquè «s'està demostrant aquests dies que no tothom ho sap fer». La trobada es va cloure amb un brindis per la bona acollida d'un llibre singular.