maria estuard

? Direcció i versió: Sergi Belbel, a partir de l'obra de Friedrich von Schiller. Intèrprets: Míriam Alamany, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Àlex Casanovas, Carles Martínez, Fina Rius i Marc Rius. Teatre Lliure. Pg. de Santa Madrona, 40-46. Barcelona. Fins al 10 de desembre. De dimecres a divendres, a les 20.30 h; dissabte, a les 19 h; diumenge, a les 18 h. Entrades: 26.50 euros. Consultar descomptes a www.teatrelliure.cat.

El poder, sempre el poder. Hi ha una exposició al Museu d'Història de Barcelona on s'explica com el gravat es va significar com un arsenal poderós en la batalla que van mantenir el catolicisme i el seu antagonista protestant a partir del segle XVI. També parla de control pel domini del poder el magnífic muntatge que Sergi Belbel va crear sobre la Maria Estuard de Schiller que el Teatre Lliure reposa després de l'èxit de l'any passat. I allò que es pot veure cada nit a la sala Puigserver és de tants quirats que no seria d'estranyar que repetís el curs vinent. Si més no, seria d'aplaudir.

Sílvia Bel excel·leix com a Maria Estuard, reina d'Escòcia i feta presonera per la seva cosina -tot i que a l'obra se les tracta de germanes-, Elisabet I, monarca anglesa encarnada per una no menys destacada Míriam Alamany. En el fil que uneix la llibertat i la capacitat de decisió d'una i el captiveri de l'altra es crea sobre l'escenari un drama d'alta volada que colpeja l'espectador amb l'escenificació dels límits i els abusos del poder.

La dimensió tràgica que assoleix la narrativa del muntatge es desplega en dos nivells. En un hi trobem el poder en la seva màxima expressió: el que permet aniquilar la llibertat i, fins i tot, la vida aliena. En l'altre, penetrem en el terreny de les conxorxes, els pactes, el joc d'estira-i-arronsa que es mou tectònicament per sota de les altes esferes. Un Carles Martínez brillant encarna el personatge -el baró de Burleigh- que maniobra per afavorir els seus interessos, que entén la vida en termes maniqueus de victòria i derrota. Qüestions d'abast universal que en boca d'una ciutadana tan significada com Sílvia Bel prenen un to molt adient per a qui vulgui establir comparacions entre el segle XVI i el XXI.