05 de desembre de 2017
05.12.2017
40 Años
40 Años

Els canvis viscuts al segle XX marquen les novel·les finalistes del Premi Amat-Piniella

Gemma Ruiz, Ramon Solsona, Enric Umbert i Josep N. Santaeulàlia són els aspirants al guardó que es lliurarà el 22 de febrer

05.12.2017 | 08:34
Gemma Ruiz, una de les finalistes.

Les quatre novel·les que han estat triades com a finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella de narrativa comparteixen grup editorial –tres són de Proa i una d'Edicions 62: dos segells del Grup62– però cadascuna viatja a un punt diferent de la geografia catalana per explicar fets esdevinguts al país al llarg del segle XX. Argelagues, de Gemma Ruiz; Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona; L'últim passatge de Walter Benjamin, d'Enric Umbert; i La sorra vermella, de Josep N. Santaeulàlia formen el pòquer d'obres candidates a recollir el bust de l'escriptor manresà el dia 22 de febrer.

El Vallès, Barcelona, l'Alt Empordà i el Pallars són els quatre escenaris on transcorren els títols citats. Quatre paisatges on es desenvolupen narracions basades en fets reals o en situacions històriques, segons cada cas, que aborden quatre mirades a la complexa realitat del segle XX català.

Homenatge a les dones

Gemma Ruiz és un rostre popular per als espectadors de TV3: moltes cròniques de la secció de cultura, sobretot les teatrals, porten la seva firma. L'any passat, però, es va decidir a fer el pas al terreny de la literatura i va publicar un relat en clau de novel·la, Argelagues, que va aconseguir no tan sols l'aprovació de la crítica sinó també l'èxit entre el públic, amb diverses reedicions.

L'obra navega entre la realitat i la ficció per donar testimoni de tres generacions de dones de la seva família que, al llarg de les dècades, encarnen també el trànsit entre el Vallès rural (Castellterçol, ara Moianès) i l'urbà (Sabadell). «Jo he triat com vull viure, i a mi em pertocava explicar la vida d'aquelles dones que van patir moltes desigualtats», va explicar ara fa poc més d'un any en una entrevista a Regió7.


Un Pallars en mutació


Ramon Solsona és l'únic dels quatre finalistes de l'Amat-Piniella que ha presentat la seva novel·la a Manresa, el novembre de l'any passat. En conversa amb aquest diari, l'autor barceloní va apuntar que Allò que va passar a Cardós va néixer de la curiositat: «Estiuejant allí, em van explicar que, temps enrere, hi va haver obres durant quinze anys, amb molt moviment de camions i treballadors, es van obrir bars, cine, sala de ball, escoles... l'indret es va omplir de gent per la construcció de les hidroelèctriques, i això em va atraure. Em vaig preguntar quin devia haver estat el procés que va portar tanta moguda en un racó del Pirineu com aquell».

El llibre se situa l'any 1965, en una nit de neu a la vall de Cardós en la qual apareix un guàrdia civil assassinat. A partir d'aquí, Solsona descriu no tan sols la intriga que genera el fet sinó també les transformacions socials d'un territori en moviment que vivia uns canvis decisius per al seu futur.

La fascinació per Benjamin

Les darreres passes del filòsof berlinès Walter Benjamin per la vida van tenir com a escenari el Pirineu català i la població fronterera de Portbou. El 26 de setembre del 1940, quan només tenia 48 anys, es va suïcidar terroritzat per la possibilitat de ser repatriat a l'Alemanya de Hitler, aleshores embarcada en la Segona Guerra Mundial.

L'escriptor barceloní Enric Umbert ret homenatge a l'autor de Direcció única amb una recreació de les darreres quaranta-vuit hores de l'existència de Benjamin, les xerrades que va mantenir amb els companys de fugida i els records d'infantesa i joventut, les amants que va estimar i els viatges que va dur a terme. Una història amb un final conegut però no per això menys colpidora.


L'eterna guerra civil


La literatura continua nodrint-se del conflicte que va abocar Espanya a una dictadura entre el 1936 i el 1939 i de la crua postguerra que va venir a continuació. La sorra vermella, del banyolí Josep N. Santaeulàlia, presenta dos anarquistes exiliats a França que decideixen creuar la frontera per anar a buscar la filla d'un d'ells a Barcelona. És l'any 1941 i l'empresa es presenta no tan sols difícil per la falta d'informacions sobre la nena sinó també arriscada perquè el nou règim els és hostil.

A partir d'aquest punt de partida argumental, Santaeulàlia, tal com ell mateix ha explicat, ofereix un fresc de l'època, plena de personatges que viuen la postguerra com poden. L'autor reflecteix en les pàgines del llibre la complexitat d'un temps que ell no va viure però que, segons apunta, ha marcat les generacions posteriors.


Quinze predecessors


El Premi Amat-Piniella viu la dotzena edició des del canvi que va experimentar el 2007. El guardó que honora l'autor de K.L. Reich es lliurava inicialment a obres inèdites, però després de sis edicions de les quals dues van quedar desertes, es va prendre la determinació de canviar el rumb i recompensar novel·les, dietaris i textos memorialístics que parlin de moviments socials contemporanis. Des d'aleshores, el palmarès inclou noms de tant prestigi com els d'Antoni Pladevall, Jordi Coca, Sílvia Alcàntara, Jordi Puntí, Rafel Nadal i Mònika Zgustova.

D'altra banda, la Biblioteca del Casino organitza de nou un concurs al voltant del premi. Es demana als participants que contestin unes preguntes sobre Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig. Les bases es poden consultar al Casino.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema