«Visc a Vinaròs, que ja no és un poble petit. Al carrer del Músic Carles Santos. Me'l van dedicar i vaig decidir instal·lar-m'hi. Totes les grans coses comencen per la lletra m: mar, música i merda. Sí, també es necessària. La Mediterrània? Sortir a pescar amb la barca. Visc a tocar del mar. I encara que sembli un tòpic, veure sortir el sol des del vaixell és del millor que et pot passar. Anar al mar fa por, molt més que sortir a l'escenari el dia de l'estrena. I avui en tenim una». Eren les paraules del músic i creador Carles Santos que publicàvem en aquest diari el 5 de novembre del 2009. Santos era l'artista convidat de la Mediterrània d'aquella edició i aquella nit obria el certamen amb l'espectacle Sis tenores i un senyor. Carles Santos, un dels artistes més prolífics i interessants de l'avantguarda espanyola de les últimes dècades,
va morir ahir als 77 anys.
L'Ajuntament de Vinaròs va comunicar ahir el seu traspàs, per causes que no han transcendit, amb un comunicat on expressa un «profund dolor» per la mort de Santos. Compositor, cineasta, escenògraf, fotògraf i creador textual a més de pianista, Santos va portar a terme impactants performances en alguns dels seus espectacles, on barrejava la seva passió per les arts amb l'erotisme i la quotidianitat. Els anys 70 va fundar amb el manresà Josep Maria Mestres Quadreny el Grup Instrumental Català (GIC) i va conèixer Pere Portabella, amb qui va començar a treballar en el cinema. Des del 1978 es dedicava exclusivament a la composició i interpretació de la seva pròpia obra.
