Aeham Ahmad acaronava les tecles del piano amb els seus dits virtuosos quan altres sirians de la seva edat premien el gallet dels rifles. La seva arma era el piano i amb les notes musicals intentava combatre l'estrèpit de les bombes, sol al car-rer i enmig de cases derruïdes, en la cruenta guerra que castiga Síria des de fa sis anys, i que ha provocat una de les crisis de refugiats més grans d'ençà la Segona Guerra Mundial. Ahmad, que ara és refugiat a Alemanya i que es va fer conegut amb vídeos de YouTube actuant enmig de la guerra,va portar les seves melodies a Manresa, dissabte, en un concert que es va convertir en un conclave festiu per als qui anhelen la pau a l'Orient Mitjà i al món.

El concert d'Ahmad a Els Carlins era l'últim d'una gira organitzada per l'Associació Catalana per la Pau i que l'ha portat per diverses ciutats de Catalunya. Al seu piano se li van unir els instruments i les veus d'alumnes de Cordes del Món, l'Escola Municipal de Música d'Artés, l'Esclat Escola de Música i el Conservatori Municipal de Música de Manresa. «Les meves actuacions no són només concerts, sinó una invitació per reflexionar i una aposta per la pau», destacava un cop va deixar de fer ballar els dits sobre el teclat, encara adolorits per una greu ferida que va patir per culpa d'una bomba.

Ahmad, que va néixer a Damasc el 1988, es va fer conegut quan encara vivia a Síria i va mostrar al món la situació en què viuen moltes de les persones que convivien amb el soroll de les armes tot penjant vídeos a YouTube de cançons que ell interpretava. En els vídeos se'l pot veure sol, amb el seu piano, i enmig d'un paisatge desolat. Unes imatges que impacten els internautes pel contrast entre les melodies, que denoten pau i esperança, i les cases destruïdes per la barbàrie. «Ho feia per l'anhel de canviar la situació. Tocava sol i al carrer, era perillós, però d'aquesta manera lluitava pels drets humans i per la pau», explicava el jove pianista després del concert. «A més, també traslladava als nens sirians les melodies de grans obres musicals de Mozart o Beethoven perquè és important que aprenguin cultura europea».

Ahmad vivia a Yarmouk, un camp de refugiats per a palestins arran de la guerra entre àrabs i israelians del 1948. El barri va estar sota domini dels combatents d'Estat Islàmic, que reprimien qualsevol expressió cultural que consideressin un insult a les tradicions religioses. Tenien una fixació especial per la música. «Em van cremar el piano, i per a mi aquest instrument ho és tot i m'omple», recordava. Després d'aquest episodi va decidir fer una perillosa ruta que el va portar a Turquia i a diferents països dels Balcans fins a arribar a Alemanya, on actualment viu amb la seva dona i el seus dos fills.

La vida a Europa

Però la vida a Europa no és fàcil per als refugiats. No només parla de la devastació de la guerra, sinó de la seva preocupació per la situació dels refugiats a Europa i dels problemes de convivència a Alema-nya, per culpa d'una xenofòbia creixent, que crea malestar entre els refugiats. «Jo no he tingut problemes perquè estic viatjant contínuament i fent concerts, però n'hi ha que ho passen malament», destaca, i critica la imatge que des d'Europa es projecta sobre els musulmans.

Ahmad afronta la seva vida a Europa com un nou capítol de la seva biografia. El seu avi era un palestí refugiat i Ahmad va néixer a Síria amb la consciència de no haver crescut en la terra de la seva família i viure en un país que no era totalment seu per la condició de refugiat palestí. «Jo vaig néixer sent un refugiat, i ara estic a Alemanya també amb la mateixa condició», emfatitza. Les vivències de la seva família estan marcades per l'exili forçós com a conseqüència de les guerres.

Per a Ahmad, «la música pot portar un missatge de pau perquè és un llenguatge internacional. Jo no sóc un polític, sinó un refugiat. La música no té res a veure amb les divisions que crea la política i la religió i puc anar a tot el món amb la música perquè tothom l'entén», explica. Ara ha estès la seva lluita contra la barbàrie a tot Europa, amb músics que, com ell, estan compromesos amb la pau.