Xarivari es va estrenar el 1993. Fa 24 anys. La companyia bagenca Teatre Mòbil, en actiu des del 16 de setembre del 1984, assumia el sisè muntatge de la seva trajectòria, el segon sense el seu tercer component, Marcel Gros, que va decidir escindir-se amistosament. Atilà Puig i Jordi Girabal, dirigits per Jordi Vilà i amb música arranjada per Carles Cases, proposaven una obra articulada en cinc números: Concert, El titella, Els gossos d'atura, La veu perduda i L'amor impossible. Les històries són una barreja de número de pallassos i de conte fantàstic, i «el record és molt viu: encara trobes gent que et diu: «'a casa encara diem la frase: 'ja ho farà, ja!'», destaca Atilà Puig. És una expressió del pastor d'atura cap a la seva gossa, la Tusca.
Després de la marxa de Marc Fonts, que va actuar amb Teatre Mòbil 15 anys, Puig i Girabal tornen a ser dos. Han estrenat nou espectacle, Cösmix (en faran funcions escolars aquest desembre al Conservatori), però «mai hem deixat de fer Xarivari: ens agrada fer-lo i a la gent també l'hi agrada». Malgrat que la companyia ja té 17 muntatges, i que es promocionen els nous, entremig sempre s'hi ha mantingut Xarivari: «és l'espectacle més vell que tenim en cartera i té un aire vintage, però està fet expressament». Van presentar-lo a la primavera al festival Fitkam de Montmeló, i els han tornat a sortir bolos, com el d'Imagina't. Ha viscut l'evolució dels anys («el públic et dóna noves maneres d'actuar») i ara li han «rentat la cara» (s'ha repintat l'escenografia i s'han arreglat titelles, com la mateixa Tusca).
