Leni Riefenstahl i Johnny Carson no es van conèixer mai. Però la trobada entre la reconeguda cineasta alemanya i el xòuman televisiu nord-americà que imagina l'espectacle teatral Leni, en cartell a la Sala Muntaner de Barcelona, genera una conversa d'alt voltatge que aborda qüestions com la responsabilitat de l'artista, el sentiment de culpa i la memòria històrica. Al costat de dos veterans de l'escena catalana com Sergi Mateu i Montse Guallar, en el repartiment també hi figura el manresà Carles Goñi (1977) en el paper de la jove parella de la protagonista.

«L'entrevista que es proposa en aquesta obra entre Carson i Riefenstahl és imaginada, però les preguntes i les respostes són reals, han estat extretes d'entrevistes que van fer a la Leni al llarg de la seva vida», apunta Goñi, que dóna vida a Horst Kettner: «Era el càmera dels documentals que ella va rodar i, tot i que tenia quaranta anys menys, també va ser la seva parella fins que va morir als 101».

Leni tanca la tetralogia sobre la memòria històrica de la Cia. Exquis Teatre, que dirigeix Pavel Bsonek. El muntatge basat en el text dels dramaturgs Valeria Schulzova i Roman Oleksak se centra en una entrevista fictícia: en el seu xou de la cadena NBC, l'any 1974, Johnny Carson, un dels grans xòumans de la història de la televisió als Estats Units, entrevista la realitzadora alemanya Leni Riefenstahl. L'excusa és el llibre Els últims de Nuba, però el presentador dirigeix contínuament la conversa cap a la complicitat de la directora d' El triomf de la voluntat amb el règim nazi de Hitler.

«Hi ha espectadors que ens comenten que l'obra defensa el punt de vista de la Leni, però no és així», explica Goñi. La figura de Riefenstahl genera controvèrsia perquè va desenvolupar una brillant car-rera com a cineasta en l'època del Tercer Reich, una època en què destaquen títols com Olímpia, que tracten sobre els Jocs Olímpics del 1936 a Berlín.

«L'obra crea una certa incomoditat en l'espectador», indica l'actor manresà: «Per això hi ha qui diu que la manipulació amb què actua Carson pot fer sentir empatia amb la Riefenstahl. Nosaltres, però, no l'estem defensant, l'obra planteja una conversa i la gent ha de fer el judici». La reacció que Leni provoca en l'espectador també té el seu transsumpte escènic en l'espectadora que interromp el programa indignada amb el tracte que rep la convidada.

Segons exposa Goñi, «jo admiro Riefenstahl com a professional, perquè va ser una gran cineasta, però una persona no és només la feina que fa. Va ser una dona amb talent, però va tenir al darrere el suport del govern».

És en aquest sentit que Leni planteja quins són els límits de l'art i de l'artista: «Tot s'hi val?», es pregunta Goñi: «Jo em puc imaginar si, sent actor en l'Espanya de Franco, acceptaria segons quines feines. O si treballaria ara per segons quins partits polítics. Fins on arriba l'ètica personal?».

Leni Riefenstahl va desenvolupar una llarga trajectòria com a directora cinematogràfica i sempre la va acompanyar el seu passat. «Ella, però, no va reconèixer mai res», comenta Goñi: «Sempre deia que no havia matat ningú ni havia dit que matessin ningú, ella explicava que li oferien feines i les acceptava». Per sumar més elements al debat, l'intèrpret bagenc afegeix que «Montse Guallar es pregunta si la Leni estaria tan assenyalada si fos un home».

L'altre protagonista de la història, però, també s'endú la seva part de culpa: Johnny Carson es mostra com un xòuman que cerca l'espectacle a qualsevol preu. «Ell és un manipulador i, en aquest sentit, sembla que no hagi passat el temps perquè ara més que mai estem veient com els mitjans de comunicació manipulen, i nosaltres sabem que ho fan. És desencoratjador, sembla que estiguem immersos en un bucle». Afortunadament, el teatre «és dels pocs llocs on no es manipula i cadascú, com a espectador, pot triar lliurement quina impressió es fa del tema que es tracta».