Dos dies de mercat nadalenc faran reviure l'interior de la fàbrica de cal Metre de Gironella. El motiu és la nova edició de La Fireta, una proposta que va néixer fa sis anys i que s'ha dut a terme sempre en espais especials i plens d'història, com Konvent i el teatre de Cal Rosal, l'església vella de Gironella i la Torre de l'Amo. Només això ja denota una sensibilitat i trajectòria dels seus creadors.

Enguany, però, s'escriu una bomba entre línies que fa pujar el to. Es tracta de l'entossudiment i virtuosisme de David Font, alcalde de Gironella, i tot el seu equip, per recuperar aquesta antiga fàbrica en desús i donar-li una nova utilitat. D'aquest fet, fa temps i temps que se'n parla i remena, però és ara que majestuosament veu la llum i amb bon criteri. És l'inici del bon sentit i del bon gust. Amb això, Gironella es desmarca de la comarca i mostra la seva part més europea, torna a guanyar el primer premi en idees, recuperació, funcionalitat i especialment acció, tot i que Puig-reig també ho està batallant i de ben segur que ho aconseguirà en breu.

Què passa amb la resta de patrimoni de les colònies? Fins quan seguirem veient com es malmet, perd la respiració i perd el valor? Les colònies són una de les joies més bèsties que tenim al Berguedà i, malgrat això, poques són les propostes institucionals que acaben garantint un vincle entre la societat i la realitat. No cal desmerèixer res, però sí garantir una viabilitat. Algunes colònies troben la sempre amable solució de la desconeixença de propietat i els diners. És l'excusa més banal que es pot aplicar davant d'un patrimoni tan valuós com aquest. Sovint crec que és la ganduleria política i ja se'm desmereix. És com posar-se davant d'un mort i demanar-li que ressusciti. Fins quan ens ofegaran les normatives decadents i requeriments? Ens aixequem dempeus i fem com David Font o esperem veure el mateix resultat de la mineria, el tèxtil, el tren quan el mort fumegi: no ressuscitarà amb els parenostres i ens menjarem les gambes.

Davant totes aquestes mancances tècniques institucionals, en puc parlar en primera persona, les paraules les porto gairebé tatuades en l'ànima. Després de la cessió, ara fa ja vint-i-sis anys, hem transformat l'edifici del convent en un centre d'art contemporani per on han passat milers d'artistes, tant del panorama nacional com internacional. Konvent s'ha convertit en un referent, no tan sols artístic, ideològic i expositiu, sinó també de recuperació i conservació del patrimoni i del territori.

Aquest és el sentit i el futur que hem de buscar, però cal que políticament tinguem les coses claríssimes perquè, si no es prenen decisions ràpidament, anirem perdent les oportunitats. Jo no em rendiré, ni tampoc ho farà l'alcalde David Font, ni els de Puig-reig. No ens calen mans, ni que ens ploguin els diners del cel. Sabem què fer del nostre patrimoni i Font s'hi posa amb totes les conseqüències. No el votaré mai, ho he dit milers de vegades, però l'admiració és gran. Es tracta de construir. Dijous 21 de desembre estem convidats a decidir per un país, també podem enviar diners a Sud-àfrica i a La Marató de TV3 i obrir els ulls a les obvietats de casa, ja sigui CUP, PDCAT, ERC, socialistes o els que falten. Felicitats, Gironella i Fireta, benvinguts a les colònies!