perfectos DESCONOCIDOS

? Espanya, 2017. Comèdia. 96 minuts. Direcció: Álex de la Iglesia. Guió: Jorge Guerricaechevarría. Intèrprets: Belén Rueda, Eduardo Noriega, Dafne Fernández, Juana Acosta, Ernesto Alterio, Eduard Fernández i Pepón Nieto. Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Yelmo (Abrera).

La cinematografia espanyola s'ha dedicat en poques ocasions a rodar noves versions ( remakes) de títols estrangers. Perfectos desconocidos apareix com una nova excepció de la regla general i adapta un film italià ( Perfetti sconosciuti, de Pablo Genovese) que es va convertit en una de les produccions més taquilleres del 2017. La pel·lícula aplega quatre parelles, entre els quaranta i els cinquanta, que es disposen a participar en un experiment més que curiós: llegiran en veu alta, al llarg d'un sopar, tots els missatges i les trucades dels seus mòbils. Quines seran les conseqüències d'aquest joc tan especial com temerari?

Álex de la Iglesia, un dels realitzadors espanyols més hiperactius (ha estrenat enguany dos llargmetratges) del panorama actual, ha rodat excepcionalment una cinta d'encàrrec, però es comprèn perfectament que acceptés aquest projecte perquè Perfectos desconocidos està amarada d'algunes de les inquietuds principals (temàtiques i expressives) que defineixen el seu cinema. I així, ens trobem un esperpent declaradament misantrop i claustrofòbic que regalima mala bava pels quatre costats. Però aquest retaule coral i angoixant repeteix també alguns dels tics més negatius que condicionen la majoria de les creacions de l'autor bilbaí.

L'artífex d' El día de la bestia apunta molt amunt amb la seva incisiva (i suggeridora) premissa inicial, però es va desinflant gradualment (el traç gruixut es menja la subtilesa més àcida) fins a un final més que decebedor. Un potent repartiment (encapçalat pel sempre incommensurable Eduard Fernández) salva parcialment una funció que, com sol ocórrer gairebé sempre en la filmografia del director basc, promet molt més del que dóna.