El MACBA i el Mercat de les Flors han organitzat un programa conjunt a l'artista iconoclasta nord-americana Yvonne Rainer. Ballarina, coreògrafa i cineasta experimental, Rainer ha desenvolupat un extens treball a través de diverses disciplines, com la dansa i el cinema. En concret, el MACBA presentarà aquest dimarts a l'Auditori, la conferència-performance d'Yvonne Rainer titulada 'Què fa tanta gràcia? Riure i enuig en el temps dels assassins', que ofereix ella mateixa. Rainer ha explicat que farà referència a temes com les eleccions recents als Estats Units i a aquest "maleit imbècil i fastigós sac de pets que tenim de president". I aquest dimecres al Mercat de les Flors es veurà 'The Concept of Dust: Continuous Project - Altered Annually' (2014), un treball en curs que interrelaciona la dansa formal amb diversos textos que tracten sobre l'envelliment i la mort, amb una estructura que sembla creada a l´atzar. Les dues entitats han recalcat que inicien amb aquest programa una col·laboració que anirà concretant-se en diverses activitats.

El director del MACBA, Ferran Barenblit, ha recalcat que s'ha organitzat el programa amb Rainer coincidint amb l'exposició retrospectiva de l'artista novaiorquesa Rosemarie Castoro al MACBA, 'Rosemarie Castoro. Enfocar l'inifinit' centrada en els primers anys de la seva carrera. De fet, Castoro va participar en cercles d'art minimalista, dels quals en formava part Rainer.

La conferència-performance d'Yvonne Rainer titulada 'Què fa tanta gràcia? Riure i enuig en el temps dels assassins' tindrà lloc aquest mateix dimarts. Una conferència que interpreta ella sola sobre l'escenari. Rainer explica que la conferència perfomance és un treball de recerca recent i una conferència de 40 minuts de durada amb una presentació dramàtica. En aquesta, ha explicat, "empresono al déu Apol·lo i baixo a la terra per intentar millorar les coses per la humanitat i em trobo al bell mig de la més gran merda".

Titlla Trump de "maleït imbècil"

En la conferència al MACBA fa referència a temes com les eleccions recents als Estats Units i a aquest "maleit imbècil i fastigós sac de pets que tenim de president", Donald Trump. "És una conferència on estic molt enfadada amb el que està passat i tracto temes mítics com el què s'ha de fer perquè Ulisses torni a casa". Ha declarat que és una conferència amarga, divertida i enfada. Ha reconegut que les dues vegades que l'ha representat a Europa, la gent és molt conscient de què passa a Estats Units. "És terrible les paraules i la cara d'aquest home i les seves idioteses diàries", ha dit, en referència a Trump.

El Mercat de les Flors acollirà aquest dimecres 'The Concept of Dust: Continuous Project - Altered Annually', que mescla la dansa amb textos. El material citat venen de diferents fonts com les antigues dinasties de l'Orient Mitjà (Metropolitan Museum), troballes paleontològiques ('New York Times') o cites literàries. Aquests textos són llegits en veu alta per Rainer i els ballarins de manera intermitent. El muntatge es basa en tres eixos: moviment, música i text. També se citen textos de Barack Obama, Jean Luc Godard, Alex Ross, Donald Trump o ella mateixa.

Rainer ha dit que és un projecte continu que hi va afegint més coses i treballa sempre en la mateixa obra. "L'estructura està relacionada en donar als ballarins diferents opcions per fer solos".

MACBA i el Mercat de les Flors

En aquest context, Barenblit ha apostat perquè les institucions superin fronteres que hi ha hagut al llarg de la història de l'art. "La creació artística no té frontera entre arts visuals, performance i danses". També ha recalcat que aquesta doble programació és el punt de partida d'una col·laboració entre el MACBA i el Mercat de les Flors. La directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, ha ressaltat que és un honor rebre-la perquè és una "figura fundacional" de la dansa actual. En la línia del que ha dit Barenblit, ha apuntat que la creació actual és molt transfronterera.

Rainer va ser una de les fundadores del moviment Judson Dance Theater, focus d'activitat d'avantguarda artística que encreuava amb fluïdesa els camps de la dansa i les arts visuals. L'any 1975 es va centrar en el llenguatge del cinema, especialment feminista i reivindicatiu, si bé va tornar a la dansa i la performace combinant-la amb el cinema com a mitjans expressius.