Un matí gris i plovisquejant de tardor, Maria Nunes (Barcelona, 1953) condueix un grup de persones cap al cementiri de Sarrià, on reposen les restes de Carles Riba i Clementina Arderiu. Una escena digna d'una conxorxa de lletraferits però no cal ser un expert per participar a les rutes literàries que dissenya, prepara i porta a terme una enamorada de la literatura catalana que va exercir de docent a l'ensenyament secundari. Una setmana és Rodoreda, l'altra Roig, Vinyoli, Espriu o Papasseit. L'èxit de llarga durada dels clàssics catalans també s'exemplifica per la notable demanda dels itineraris pels paisatges quotidians dels nostres autors més cèlebres.

D'on surt la dèria de les rutes?

Vaig fer de professora de literatura catalana en un institut, el Barres i Ones, que és en una zona complicada de Badalona. Sempre he portat nois i noies de 4t d'ESO i batxillerat, i vaig pensar que seria una bona idea treure els alumnes de l'aula. El primer cop, vaig dur-los a la Barcelona de la Rodoreda, i després els vaig dir que muntessin un itinerari ells a partir de la novel·la Ramona, adéu, de la Montserrat Roig.

Van respondre positivament?

I tant! Els vaig dividir en grups, van buidar la novel·la i van buscar les referències dels espais que hi surten, sobretot a l'Eixample. Van crear un blog a internet, van fer fotos, van gravar una presentació amb imatges, text i música... Muntàvem exposicions fotogràfiques al vestíbul. Era inicis dels 2000. Després va arribar l'Any Maragall, el centenari de la Rodoreda...

Així doncs, no va ser una iniciativa puntual?

No, ho vaig anar fent durant diferents cursos, i ara em trobo que alguns d'aquells nois i noies s'apunten a les rutes literàries que faig obertes a tothom. És un plaer veure que n'hi ha que ara es dediquen a la filologia, el periodisme...

Com va fer el salt dels estudiants al públic general?

Una colla de Taradell amb la qual vaig em van demanar si podia trucar a algú de Barcelona perquè els muntés una ruta sobre la Rodoreda. I vaig pensar que els ho podia fer jo! D'això fa deu o dotze anys, un moment en què encara no hi havia tantes empreses que ofereixen aquest servei. Avui en dia faig rutes obertes al públic a través de la programació dels centres cívics de Barcelona i per al portal quellegeixes.cat de la Institució de les Lletres Catalanes, i puntualment també per a altres institucions, editorials, clubs de lectura que m'ho demanen.

Només fa rutes literàries d'autors catalans?

Ara proliferen les empreses que fan itineraris guiats per Barcelona. I les que recorren els espais de supervendes com La sombra del viento tenen molt èxit. Jo em dedico a la literatura catalana i dono a conèixer la ciutat des d'un altre punt de vista. Faig una o dues rutes al mes, i també alguna per a grups privats.

Quines són les claus per crear una bona ruta literària?

Un itinerari pels escenaris d'una novel·la o de la vida d'un autor no és només anar del punt A al B. Primer, cal crear un fil narratiu que uneixi els diferents llocs on fas aturar el grup per explicar alguna cosa.

Carrers, places, edificis...?

No pots fer caminar la gent durant vint minuts sense explicar-los res. A la ruta Vinyoli, per exemple, a més de parar en espais significatius de la seva biografia, també procuro esmentar altres elements que tinguin a veure amb l'època, establiments antics, cases, anècdotes.

Seguim: més claus.

La segona: és important, a més de buidar la novel·la o les obres de l'autor en qüestió, haver llegit altres textos que t'ajudin a perfilar el context. I, tercer, cal tenir un coneixement profund de la ciutat. M'han arribat a proposar fer rutes en altres llocs, com Girona. Però jo conec Barcelona, l'he correguda amunt i avall, des de petita, quan el pare em portava a llocs com Sant Pau del Camp.

Al llibre «Rutes literàries de Barcelona» inclou quatre itineraris de Montserrat Roig, Josep Maria de Sagarra, Narcís Oller i Teresa Juvé. Com es trasllada aquest bagatge vivencial al paper?

Ha estat tot un repte! He volgut que el llibre serveixi per passejar i per despertar l'interès per la lectura. A més, no faig spoilers: no cal haver llegit les obres per fer les rutes. Hi ha gent que ho fa després de passejar amb els grups que guio. Recordo una dona que, en acabar la ruta sobre la Roig a la plaça Tetuan, em va dir que immediatament anava a la llibreria a comprar un llibre seu.

Quins autors té en catàleg?

Foix, Vinyoli, Papasseit, Roig, Rodoreda, Espriu, Víctor Català, Sagar-ra... Tinc debilitat per Sagarra! I al març n'estreno una sobre la Barcelona de Josep Pla perquè el 8 de març del 2018 farà un segle de la primera anotació d' El quadern gris. També en faig de miscel·lànies, com la el Born, Sarrià, l'Eixample...

Barcelona tracta bé el seu patrimoni literari?

Hi ha una relació d'amor i odi. Hi ha establiments pels quals passàvem en alguna ruta que ja no existeixen. I hi ha un lloc que em té amoïnada: el passatge de les Manufactures, entre Trafalgar i Sant Pere Més Alt, un escenari de la novel·la Pilar Prim, de Narcís Oller. Està tancat, ara hi fan obres, espero que no desaparegui.

És complicat conciliar la sensibilitat amb la realitat.

A Barcelona, en general, no hi ha cap respecte pel patrimoni, no se sap mostrar, falten moltíssimes plaques, i les que hi ha, de bronze, són illegibles. Darrerament n'estan posant algunes de color blau, com la de Palau i Fabre, que aguanten més. Estaria bé que passejant per la ciutat poguessis veure més plaques que fessin referència no tan sols a fets o personatges literaris sinó també del món de la cultura, de la ciència.