24 de desembre de 2017
24.12.2017
40 Años
40 Años

Compromís i país en el record de Planes

El periodista manresà, assassinat fa 81 anys a la Rabassada, tindrà un record permanent al mirador de la font Groga

23.12.2017 | 23:34
El cant d´«Els segadors» en la part final de l´homenatge al periodista Josep Maria Planes

Josep Maria Planes té el seu record de país. Planes ha estat recentment homenatjat i recordat a Manresa, la ciutat que el va veure néixer. El setembre passat va passar a formar part de la galeria de Manresans Il·lustres, però entre els reconeixements faltava el del país, que va arribar ahir. Catalu-nya li devia, a qui l'any 1936, quan va morir assassinat a mans d'un escamot de la FAI quan només tenia 29 anys, era una de les plomes més brillants de la premsa i del món cultural de Barcelona.

L'acte d'ahir al migdia a la car-retera de la Rabassada, allà on set trets van llevar la vida a Planes, va ser més que un record emotiu. El periodista manresà era un home compromès amb l'ofici, amb la cultura, amb el seu país, però especialment amb les institucions, els governants del moment i la república. Ahir, en aquest acte, la veu del manresà Xavier Serrano –conductor de l'acte– llegia paraules de Planes, sobre Catalunya, sobre la necessitat de preservar les institucions que sonaven a missatges de màxima actualitat.

El simbolisme del periodista manresà i la situació política actual es van fusionar en un fred matí, en una de les obagues de Collserola, en un punt conegut, casualitats del moment, com el mirador de la font Groga. Per cert, els llaços i símbols grocs van ser presents en bona part dels assistents, que eren un centenar. L'homenatge a Planes va ser una reivindicació de país i de la llibertat d'expressió.

L'acte, organitzat per Memorial Democràtic i la Comissió Any Josep Maria Planes, pretenia contribuir a restaurar la figura d'un dels periodistes més importants del país. Va ser un brillant colofó a l'Any Planes, una sèrie de conferències i una exposició que van precedir el nomenament de manresà il·lustre. De fet, aquest homenatge a la Rabassada havia d'haver arribat abans, però una de les persones que havia de presidir el record era el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que també és periodista. L'agenda, primer, i les circumstàncies del país, després, van impedir que Puigdemont finalment fos físicament a l'acte. Però el biògraf de Planes, el també periodista manresà Jordi Finestres, es va encarregar de fer de pont, de fer arribar el desig de Puigdemont de ser a l'acte i de recordar que, com «Planes hauria volgut», «cal la restitució de les institucions i el retorn del Govern», avui a l'exili belga o a presons de Madrid. Finestres va recordar que Planes va ser assassinat per «parlar clar i per escriure clar» i que la intolerància que va endur-se Planes continua ben viva en els hereus del franquisme.

Després de Finestres, va intervenir a l'acte el regidor de Medi Ambient i representant de l'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Puigdomènech, que va reivindicar la llibertat d'expressió: «Aquest homenatge no és una rememoració, és també una exigència d'aquest moment». I Joan Maria Morros, vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i cap d'Informatius de Rac1, va recomanar a tots els periodistes que en rellegissin la biografia i els seus articles, i va dir que «avui li tornem la gran feina que va fer pel país i per la professió». Morros va intervenir en nom de la degana del col·legi, Neus Bonet, que per obligacions professionals no va poder ser a l'acte, i en nom de la Comissió de l'Any Planes.

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va destacar l'origen manresà de l'homenatjat, que li hauria agradat llegir-lo avui. «Ens hauríem d'imaginar el relat que faria Planes dels últims tres mesos que estem vivint», va dir Junyent. I el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, va assegurar que «em provoca desconcert dirigir un Memorial Democràtic que genera tanta memòria en els darrers temps», i va afegir que «avui, més que mai, fem nostre el somni del Planes», fer una Catalunya «optimista, moderna, lliure i oberta».

L'acte va combinar la lectura de fragments variats de l'obra de Planes, que va llegir Xavier Serrano, les intervencions dels protagonistes de l'homentge i la música del Col·lectiu Brossa. Hi va haver també el moment per a les ofrenes florals (la de l'Ajuntament de Manresa, amb flor vermella de la sang vessada i set pinyes, com les bales que va rebre). I va tenir un moment molt especial quan es va descobrir el record de Planes: una planxa de ferro amb una inscripció en record del periodista al centre i coronada amb una ploma, retallada, i les quatre barres. L'obra del manresà Ramon Jounou uneix país i cultura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.