SE ARMÓ EL BELÉN

? Estats Units, 2017. Animació. 86 min. Direcció: Timothy Reckart. Guió: Carlos Kotkin, Simon Moore i Tom Sheridan. Pantalles: Bages Centre (Manresa), Avinguda (Puigcerdà), Mont-Àgora (Santa Margarida de Montbui) i Yelmo (Abrera)

La mitologia nadalenca ha inspirat nombroses pel·lícules, més o menys afortuntades, però en la seva llarga filmografía és difícil trobar una proposta de les característiques de S e armó el Belén, una visió desimbolta i animada dels fets que fa dos mils anys van donar un gir radical a la història de la Humanitat. El seu singular heroi és Bo, un petit ase que anhela una vida diferent, lluny del molí del seu poble, i que es llança a una aventura incerta. En el seu viatge coneixerà les criatures més dispars (l'ovella Ruth, el colom Dave) i acabarà participant en un naixement molt especial, el del fill d'una parella formada per Maria i Josep.

El film reprodueix la llegenda, la història i la religió en un relat distès i amb pretensions didàctiques. Se armo el Belén suposa el debut en el camp del llargmetratge de Timothy Reckart, que excel·lí anteriorment amb tot un seguit de curts multipremiats (com Head Over Heels, nominat a l'Oscar el 2012). La seva opera prima és, però, decebedora. Lluny de la màgia i del perfeccionisme expressiu desplegats per títols animats recents de la producció nord-americana (com l'excel·lent Coco), aquesta nova aposta, que partia d'una idea suggestiva (la recreació del naixement de Jesús segons el punt de vista dels animals), es perd en la recreació simple, embafadora i moralitzadora de tots els clixés nadalencs. I fracassa estrepitosament en una faceta essencial en una creació de dibuixos animats: els seus personatges estan desproveïts de carisma i la seva comicitat només és rudimentària. El director nord-americà ha rodat, doncs, un divertiment familiar (i oportunista) de segona divisió que explota sense inventiva (ni gràcia) els mil i un tòpics de l'imaginari nadalenc. Una faula decididament menor.