Podria haver estat un concert qualsevol, però el d'aquest dilluns al vespre tenia, ja d'entrada, un valor afegit. Era Nadal, i els manresans Gossos tornaven a casa per recuperar la tradició iniciada ja fa molts anys amb les actuacions del Rock'n'Reis, on van ser un dels grups protagonistes en diverses edicions. Natxo Tarrés, Roger Far-ré, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Santi Serratosa van agafar el relleu als també manresans Puput, que els últims Nadals havien actuat al Sielu, i van oferir un recital enèrgic de gairebé dues hores que va omplir la sala de gom a gom. L'actuació va combinar present i passat, amb dosis del nou disc, Zenit, publicat l'any passat, i una tria de les velles cançons de sempre, que el públic es va fer seves. Essència i metamorfosi. Fins i tot hi va haver espai per una versió improvisada de la nadala Fum, fum, fum, enmig del bis.
«Que bé ser a casa avui i poder tornar en aquestes dates tan especials», deia Natxo Tarrés a l'inici. «Estem molt contents que hagueu vingut, esperem regalar-vos una bona festa de Nadal, amb bona música i sobretot bona companyia. Hem vist cares conegudes, amics; ens tenim molt vistos», hi afegia amb ironia. I és que la data propiciava que el concert fos també una bona oportunitat per retrobar-se amb coneguts o familiars. «Qui no recorda vetllades mítiques, ja sigui aquí o al pavelló amb el Rock'n'Reis?» rememoraven els manresans, que van lloar especialment l'espai. «A Manresa hi ha hagut i hi haurà moltes sales, però cap tan bonica com el Sielu», va assegurar Oriol Farré.
Després d'arrencar amb el tema Zenit, que dóna nom al dar-rer treball, el grup va repassar temes com Oxigen o Un nou present -«Tant de temps sense tornar a casa / mirant de lluny la confiança / cercant forces per tornar»-. La dosi d'autoestima manresana va arribar al clímax amb el tema La llum que portes dins, que el grup va escriure especialment per la ciutat i que s'ha convertit en el nou himne de la capital del Bages. «A la vida hem tingut uns quants reptes, i un d'ells va ser quan ens van demanar que féssim una cançó que representés la nostra ciutat», va explicar Tarrés.
Del rock al reggae
Durant tota la vetllada, la banda va mostrar l'evolució del seu so, que ha anat canviant al llarg de la catorzena de discos i dels quasi 25 anys de trajectòria que acumulen. Els tocs acústics dels inicis es van intercalar amb un so rock consolidat i un joc de veus molt treballat. I més tard s'hi van afegir els matisos de reggae, amb temes com Un món de flors i violes o Voldria dir-te, que reflexionen al voltant de la col·lectivitat i de la necessitat de canviar el món -«Hi ha molta gent que segueix el corrent / hi ha molta gent que no és indiferent».
I és que el grup també va fer referència al moment polític i social que viu el país, amb un record per als presos polítics i una reivindicació de la gent com a motor de canvi. «La nostra vida està tenint substància. A partir d'ara les persones serem decisives. Si aquí hi ha d'haver república serà perquè nosaltres volem», va assegurar Natxo Tarrés.
La recta final va pujar d'intensitat i càrrega emotiva amb P luja d'estrelles i Un instant, que va viatjar fins a la Patum. Va ser llavors quan el grup va mirar enrere i va recuperar velles cançons que s'han convertit en autèntics hits. Quan et sentis de marbre, L'illa, Corren, Condemnats i La nit s'acaba en versió punk-rock van fer les delícies d'un públic entregat, que va cantar de forma entusiasta uns temes que els feien viatjar al passat. «Que aquest 2018 ens porti de tot i no ens falti de res. Fins sempre!», es van acomiadar.
