«Som les àvies ferides, som les manis on hi ha pau/ l'1 d'octubre defensem escoles com formigues al cau./ Un sistema democràtic sense dret d'expressió/ on els 'polis' peguen la gent el dia de les votacions». Aquestes són algunes de les rimes de CLV, el primer rap contra la violència de l'1 d'octubre creat pel col·lectiu de Moià la Per-rera. El videoclip està triomfant a les xarxes socials i, només a la plataforma Youtube, ja acumula gairebé 10.000 visualitzacions.

La Perrera és un col·lectiu amateur vinculat al hip-hop format per mitja dotzena d'integrants (productors, cantants, MC -o vocalistes de rap-) d'origens diversos (Catalunya, País Basc, el Brasil i Romania). Tenen la base establerta a Moià i reivindiquen que el rap no és una música exclusiva «dels suburbis de Chicago o Detroit. Es pot fer rap en català! Hem de trencar estereotips», destaca Marc Comella, un dels membres. Així ho van plasmar a Rural MCs.

Arran de la violència policial cap a les persones que volien votar en el referèndum de l'1 octubre, va sorgir la idea de fer un rap de protesta «de forma visceral, sense planificar-ho. Davant d'uns fets tant majúsculs, quan la ferida és tan gran que sagna, crear un tema ens sortia dels intestins. Era la única manera d'expressar la ràbia, tot i que sense ànim de buscar polèmica», explica Comella, que afegeix que «nosaltres l'únic que sabem fer, i malament, és cantar; i amb més ganes que talent. Amb l'objectiu de fer la cançó, ens hem acabat unint una dotzena de persones diferents. Teníem ganes donar la nostra opinió, amb llibertat, i un mitjà que no es pot silenciar és la música». Així, la idea va sorgir de la Perrera, però el col·lectiu CLV es va ampliar: «Buscàvem possibles candidats per afegir-hi, i hem acabat superant les expectatives». En el tema hi participen 10 integrants i un beatmaker, que canten en cinc idiomes: català, castellà, romanès, portuguès i basc.

Els artistes van crear cadascun per la seva banda la seva part de la cançó, ja fossin a París, Barcelona o Estambul, i s'esdevé un collage, en el qual s'exposen visions particulars dels fets. «És feta amb més intenció que mitjans, però veure l'evolució de la cançó va ser molt emocionant», diu Comella. Per fer la gravació els dotze integrants de CLV van anar passant per una petita masia on tenen la base i on David Ranto i Isma Montañez es van encarregar de bastir la part musical, amb scratchs (punxar els discos) i la mescla: «Aquí és on ha sorgit la màgia».

Amb les imatges dels membres rapejant en localitzacions diverses, Jordi Font, que estudia cinema, s'ha encarregat de fer un muntatge «brutal», que s'inicia amb policies pegant la gent als col·legis electorals. Per exemple, Soler va demanar permís al cau de Moià per enregistrar la seva part del tema davant del seu local «per reivindicar que som de poble».

Després de penjar el tema a internet i de presentar-lo a l'Ateneu de Moià, els seus impulsors es mostren «molt sorpresos» de la repercussió que ha tingut: «És una experiència brutal, perquè nosaltres no movem masses. És una feina en la qual hem invertit moltes hores i la resposta que obtenim es va retroalimentant». Destaca que a les xarxes se n'ha fet ressò; entre altres, Antonio Baños, un activista de hip-hop de Los Angeles i una personalitat de la música urbana de l'Estat de la qual no poden revelar el nom. Però sobretot estan orgullosos de la resposta obtinguda en l'entorn més proper, «que no tenia ni idea de la magnitud del projecte que s'estava coent». CLV cal transcriure-ho al sistema numèric.