42 anys després de la seva estrena, el Gran Teatre del Liceu ha presentat la versió en concert de 'Poliuto' de Donizetti. En dues úniques funcions, el 10 i 13 de gener, el mestre Daniele Callegari dirigirà la versió més "seriosa" i "dramàtica" de l'òpera de Donizetti. La soprano Sondra Radvanovsky i el tenor Gregory Kunde encapçalen el repartiment d'una de les obres menys representades del compositor italià. El muntatge aborda la fidelitat i el desamor durant la persecució dels cristians a Armènia durant l'imperi Romà i es mostrarà de forma íntegre. "És l'òpera més dramàtica que en acosta el Verdi més seriós", ha assegurat la soprano Sondra Radvanovsky que debuta en el paper de Paolina. L'espectacle també comptarà amb Gabriele Vivani, Josep Fadó, Ruben Amoretti i Alejandro González del Cerro.

El tenor Gregory Kunde ha afirmat que a 'Poliuto' s'hi aprecia la porta d'entrada de Donizetti a la seva època "més verdiana". En aquest sentit ha definit el seu paper com el més dramàtic que mai va gestar el compositor i ha apuntat que en el segon acte del muntatge s'apreciarà un moment que és més dramàtic "del que estem acostumats".

En la mateixa direcció s'ha referit la soprano Sondra Radvanovsky, que ha definit l'òpera com la més "seriosa" i ha celebrat estar al costat de Kunde, a qui ha qualificat com un expert del 'bel canto'. "Pel món és necessari tenir una òpera amb un tema religiós perquè tots hem de mirar més les nostres arrels i el que és important per les persones. L'obra parla de les arrels, la fidelitat al propi país i a les creences i per aquests temes és tant actual", ha expressat l'artista nord-americana.

La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, ha dit que caldria representar més l'òpera perquè té "potència" i és "complicada". "Lamento que no es faci més habitualment. 'Poliuto' a nivell musical és millor que altres òperes que fem perquè la música és potent i les dificultats pels cantants són molt altres. Esperem que en futur es pugui fer més". Scheppelmann també ha conclòs que s'hi aprecia un Donizetti proper a Verdi i ha afegit que el compositor "estava avançat en el seu temps".

Kunde i Radvanovsky han coincidit en que fer aquesta òpera en versió concert permetrà gaudir d'una música "preciosa" sense distraccions. "Veure òperes en versió concert et permet escoltar-les i crear-te una idea. El públic es podrà concentrar en la música i no perdre's en distraccions quan passen coses damunt l'escenari", ha explicat Radvanovsky. De fet, ha recordat que en comparació amb altres òperes en aquest cas no hi ha cant lleuger, sinó que és aclamat. "Tot el que cantem està carregat de passió i dramatisme i es requereix molta amplitud vocal", ha manifestat.

La versió del Liceu "sense censura"

Donizetti va escriure 'Poliuto' el 1838 pel Teatre San Carlo de Nàpols, malgrat que no es va estrenar fins el cap de deu anys, ja que la censura havia impedit les primeres representacions per mostrar un màrtir en escena. El compositor italià va fer alguns canvis per representar l'òpera a París el 1840. En ser preguntat pels periodistes sobre si es portaria a escena la versió de 1838 o la de 1840, Kunde ha dit que es portaria una versió, fins i tot més completa que la que van fer a Bèrgam (Itàlia). "Serà la versió més crítica, sense talls", ha concretat.

'Poliuto' és una tragèdia lírica en tres actes i llibret del poeta napolità Salvatore Cammarano i es basa en la tragèdia de Pierre Corneille Polyeucte (1642). Al Gran Teatre del Liceu va arribar el 14 de març de 1861. L'òpera de Donizetti però es va estrenar a Barcelona el 24 de març de 1856 al Teatre Principal. La darrera representació al Liceu va ser el 13 de desembre de 1975.