Merlí ja és història. La transgressora sèrie de TV3, que ha aconseguit una audiència fidel, massiva i transversal (620.000 persones van visionar el capítol final), va tenir un final inesperat. Però devia complir les expectatives d'Isabel Sánchez: «Acabi com acabi, voldria que fos d'una manera real. Des del principi, Merlí no ha estat Disney. Espero que tots els merders que hi ha no els intentin arreglar amb un capítol final, sinó que mostrin la realitat». Altres alumnes de l'institut Pius Font i Quer de Manresa esperaven un final rodó: des de la relació del Pol amb la Tània fins al poliamor (una nova paraula al vocabulari), però el final d'una ficció pot ensenyar que no sempre s'aconsegueix el que es vol.

El mèrit de Merlí és que ha posat en primer pla el sistema educatiu català (fins ara només s'havien vist en sèries instituts nord-americans) i una assignatura menystinguda, la filosofia. Ho diu Xavier Valls, professor de l'institut manresà, que ha compartit converses públiques amb Francesc Orella, l'actor que interpreta Merlí. A Manresa, van dialogar el març el 2016.

Regió7 ha aplegat alumnes i professors per parlar de la sèrie. Als estudiants ara ja no els sembla estranya la filosofia quan hi topen i els docents agraeixen el debat que ha fomentat Merlí.

L'èxit de la sèrie a través dels alumnes

A Xavier Valls (Gironella, 1959), que és professor de filosofia de l'institut Pius Font i Quer de Manresa des de fa 31 anys, els alumnes l'identifiquen amb el Merlí. Ell s'hi reconeix «en temes pedagògics, però gens en la vida privada. Jo he portat els alumnes a llocs encara més estranys, com al cementiri. Molta gent no sap ni on és, i és un lloc interessant perquè parla molt de nosaltres». La sèrie ha tingut els alumnes enganxats durant tres temporades (tot i que les noves generacions ja no són de mirar la tele, sinó el YouTube), però que al Pius hi hagi aquest curs dues classes de filosofia a quart d'ESO és mèrit de Valls. Ell no vol que sigui dit, però els estudiants que van triar aquesta optativa ho van fer, segons asseguren, atrapats per la promoció que en va fer el professor: «no us apunteu», els va dir.

Però, per què Merlí ha enganxat l'alumnat? Leyre Olmeda explica que la seva primera motivació van ser els actors, «eren molt guapos, molt atractius», però que, seguidament, la va atrapar la trama: «Veus que t'entenen. Veus situacions que també et passen a tu. I és guai sentir que algú t'entén. T'hi identifiques quan s'enfaden entre amics, en temes d'amor...». Laia Villarta afegeix que li agrada la sèrie perquè «emociona, i sempre estic en tensió mentre la miro», i apunta que els alumnes comenten la sèrie entre ells. Primer, durant l'emissió, a través dels grups d'amics de Whatsapp. I, després, l'endemà, quan es retroben a classe.

Ara bé, no tots la miren al sofà al costat dels pares. En aquest tema, són meitat i meitat. A Júlia Garcia li fa «molta vergonya» mirar-la amb els pares. Mentre que a Estela Rodríguez li és igual, «perquè el sexe no ha de ser un tabú». I a Mireia Caparrós no li ha fet res comentar la sèrie amb la seva mare, però reconeix que hi ha hagut escenes en què «he anat a buscar alguna cosa a la cuina perquè em sento incòmoda».

Els professors agraeixen el debat que ha fomentat Merlí

La manresana Mercè Garcia Farreras és professora de filosofia a l'institut de Gironella (abans ho havia estat al Pius de Manresa, a Sant Fruitós, a Navarcles...) i és una de les que reconeixen que ha usat l'interès que la sèrie Merlí ha despertat entre els alumnes per «parlar-ne a classe l'endemà». Ho fa a primer de batxillerat i la idea és dedicar-hi els primer 20 minuts. «Funciona superbé, ells ja ho esperen i a vegades hi dediquem més temps, depèn del tema a tractar. Parlem de l'àmbit filosòfic, però també es deixen anar amb les relacions entre els personatges. Ara, també hi ha crítiques, amb el masclisme, el sexisme...».

Joan Trabal, de Manlleu, treballa a l'institut de Tona (també ho havia fet al Pius), i afirma que, a l'inici, era «reticent» amb la sèrie perquè «la trobo exagerada, massa trencadora». Aquest any, però, es va decidir a proposar als alumnes de quart d'ESO de mirar la sèrie i l'endemà comentar-la. El cas és que la temporada va començar potent amb el Merlí i la nova professora d'Història embolicats al magatzem. «Estava nerviós, els alumnes els devien dir als pares que el professor els havia dit de mirar aquella sèrie. Pensava que la meva credibilitat havia acabat», recorda. Però el cert és que l'endemà es va generar a classe un debat interessant sobre sexe i drogues (el Pol fa de camell per ajudar econòmicament la família), ja que «interessa molt més als alumnes el que els passa als personatges, que no pas la part filosòfica».

Però també destaca que «no s'ho mengen tot, són crítics. El trio del penúltim capítol ha fet parlar molt, però també els van agradar molt les gambes de la paella daliniana. Ara només demanen quan farem unes convivències d'aquest estil!». I admet que ell també fa merlinades: «Jo no llenço llibres als alumnes, però sí pilotes per cridar-los l'atenció».