thai mai. Rumbo a vietnam
? Espanya, 2018. Tragicomèdia. 99 minuts. Direcció: Patricia Ferreira. Guió: Marta Sánchez (II). Intèrprets: Carmen Machi, Aitana Sánchez-Gijón, Dani Rovira, Adriana Ozores, Eric Nguyen, José Burgos, Pedro Casablanc i Antonio Gil. Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Yelmo (Abrera).
El cinema espanyol també s'apunta al bon rotllisme, una de les tendències més perilloses del panorama actual. I ho fa amb la comèdia Thi Mai. Rumbo a Vietnam. Aquest és l'argument: la protagonista, Carmen, decideix viatjar al Vietnam per recollir la seva néta, la nena que va adoptar la seva filla poc abans de morir en un accident de trànsit. Les seves inseparables amigues, Elvira i Rosa, l'acompanyen en una aventura més que incerta.
El film comença com una tragèdia severa però llisca paulatinament fins a la comèdia hilarant. Patricia Ferreira (realitzadora de drames aplicats com Para que no me olvides i Los niños salvajes) ha baixat ostensiblement el seu llistó creatiu en la seva nova pel·lícula, un improbable (i insofrible) pastitx que entrellaça el melodrama, la comèdia boja, l'exotisme (ha estat rodada a Hanoi) i el sentimentalisme més embafador. Només el seu potent repartiment femení (Carme Machi, Adriana Ozores i Aitana Sánchez-Gijón: tres actrius de primera divisió), digne de millor causa, se salva en aquest refregit indigest, cuinat per una Ferreira en hores baixes.
Un divertiment pseudotranscendent (i irritant) que explota amb els mecanismes més maldestres els sentiments més primaris, i que sacrifica unes mínimes dosis de rigor (i de sensibilitat) per tal de conquerir l'audiència més majoritària. La gran paradoxa: una història que pretén ser humana i corprenedora esdevé un relat mecànic i indiferent, desproveït de qualsevol indici de vida. Les interpretacions (notables) no poden tapar els innombrables forats d'una bogeria sense gràcia. Lamentablment, una pel·lícula absolutament prescindible.
