Joan Jordi Miralles (Osca, 1979) va explicar ahir en la presentació de la novel·la Aglutinació (Edicions 62) que l'obra que va obtenir recentment el 39è Premi Joanot Martorell de Narrativa de Gandia parteix d'una experiència personal viscuda a Londres fa quinze anys quan hi va anar a guanyar-se la vida. No obstant això, l'autor, que va viure durant força anys a Manresa, va voler deixar ben clar que no és una autoficció, sinó un llibre sobre la gent que fuig per diferents motius, com per exemple «traumes que han viscut o porcades que han comès» i, en aquest cas, arriben a Londres, «una ciutat enorme i salvatge, que té les seves lleis que consisteixen a no tenir cap mena de llei».

A Aglutinació, un home arriba a Londres carregant un misteri i un immens sentiment de culpa del qual només pot desempallegar-se gràcies a les accions quotidianes de subsistència i adaptació. Miralles va indicar que en aquesta experiència a Londres de buscar com guanyar-se la vida un es pot trobar «bastant desemparat», però «la recompensa és que un pot experimentar i viure una sèrie d'experiències límit. Em va cridar l'atenció aquestes persones que confessaven què els havia passat i per què eren allà».

En aquest sentit, l'escriptor va manifestar que la novel·la parla d'un personatge que arriba a Londres i es troba immers en «un seguit d'experiències límit i hilarants amb un pes emocional que carrega, que és el motiu pel qual va a Londres». L'autor va explicar que és un llibre que ha anat reescrivint al llarg dels anys (la primera versió la va arrencar el 2003) i va afegir que el temps l'ha ajudat a donar-li el to adequat. La primera versió tenia 500 pàgines i ara s'ha reduït fins a 169.

«Ha valgut la pena anar reescrivint el llibre, que no he abandonat mai perquè sempre hi he cregut i forma part d'un període força visceral i potent que ha deixat petja de la meva vida». La novel·la està escrita en segona persona, on l'autor guia per les aventures i desventures d'un home perdut que necessita urgentment redimir-se, imposant-se feines miserables, refugiant-se en l'alcohol, la violència i el sexe, tot plegat mentre arrossega un enigma que el lector només podrà desxifrar a les darreres pàgines. Miralles va assenyalar que el protagonista és algú que porta un pes que fa que el seu punt de vista estigui afectat per això i fa que la visió que tingui de les coses sigui extrema.

Fins ara, Joan Jordi Miralles ha publicat les novel·les L'Altíssim (premi Andròmina, Tres i Quatre, 2005), L'úter de la balena (premi Vila de Lloseta, Moll, 2010) i Una dona meravellosa (LaBreu, 2014), a més del volum de relats llargs La intimitat de les bèsties (premi Marian Vayreda, Empúries, 2017). Les seves narracions han participat en antologies, entre elles Punts de Fuga (Males Herbes, 2015) i Sangassa (AdiA, 2017). En teatre, ha publicat les obres Això és Àustria (premi de Teatre Mediterrani Pare Colom, Lleonard Muntaner, 2012) i Els nens feliços (Males Herbes, 2016).