La pluja afegia un punt de tristesa i emoció a l'homenatge que, al migdia de divendres, s'ha fet a tres manresans que van ser deportats a camps de concentració nazis. Els manresans Àngel Sánchez López, Rossend Labara Andrés i Fèlix Labara Pena (els dos darrers, pare i fill), van ser deportats al camp de Mauthausen i, en el seu cas, van sobreviure a aquell infern. Des d'aquest migdia, ja tenen una llamborda en la seva memòria, davant la casa on van viure.
L'acte s'ha iniciat al carrer Folch i Torres de Manresa, davant la casa on visqué Àngel Sánchez, nascut el 1919, exiliat el 1939 i deportat al camp nazi el 1941, amb només 22 anys. Amb la presència d'una neboda, s'ha col·locat davant d'on visqué la llamborda i alumnes de secundària han llegit un text del manresà Jacint Carrió, també deportat als camps i que també va ser homenatjat, ara fa un any.
Seguidament, la comitiva, amb la presència de la regidora de Cultura i Joventut, Anna Crespo, i representants de l'entitat Memòria i Història, a banda de professors i alumnes dels instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer (que enguany viatjaran als camps de Mauthausen i Gusen), s'han desplaçat al carrer del Bruc, on van viure Rossend Labara Andrés i Fèlix Labara Pena.
Amb la presència de la filla d'en Fèlix, el seu marit i el seu fill (actualment residents a Lió, on es va exiliar la família després de l'alliberament dels deportats), també s'han col·locat les "Stolpersteine" i s'ha llegit un fragment de la introducció de "KL Reich", la coneguda obra de Joaquim Amat Piniella, també deportat manresà als camps nazis. Rossend Labara va néixer el 1900 i el seu fill Fèlix el 1923, de manera que només tenia 15 anys quan es va exiliar, i 17 quan va ser deportat al camp de Mauthausen.
Seguidament, els assistents s'han traslladat al centre cultural del Casino, on finalment ha tingut lloc l'acte final de l'homenatge (no s'ha pogut fer a Sant Domènec, on hi ha una placa de record als deportats, a causa de la pluja). Allà han intervingut les regidores de Cultura, Anna Crespo, i Educació, Mercè Rosich, així com Jordi Pons, professor que ha dut a terme una bona part de la recerca a l'entorn dels manresans deportats als camps. Alumnes dels instituts participants han llegit textos i han interpretat també la cançó "Si me quieres escribir".
L'acte ha tingut lloc amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, que se celebra cada any el 27 de gener.
L'homenatge de Manresa als deportats
El mes de gener de 2017, a Manresa es van posar 21 stolpersteine i va venir a col·locar-les el seu creador, Gunter Demnig. Enguany ha tingut cura de posar-les l'Ajuntament de Manresa ja que el programa de l'artista a Catalunya és molt atapeït: entre el 25 i el 27 de gener instal·la plaques a Cervera, Sabadell, Granollers, Olesa de Montserrat i Girona, entre altres.
Aquesta acció a Manresa és organitzada conjuntament per l'Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic, l'Associació Memòria i Història de Manresa, i dels Instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer amb l'objectiu de seguir fent memòria de les víctimes de l'horror derivat de la guerra i dels totalitarismes en un homenatge permanent als deportats manresans als camps nazis.
Com diu la placa commemorativa situada a la plaça Sant Domènec:
"En homenatge als manresans que patiren l'horror dels camps de concentració nazis. El seu compromís amb la llibertat els portà a combatre el feixisme durant la Guerra Civil i a patir l'exili a França. Capturats per l'exèrcit alemany, i amb l'acord del govern franquista, foren deportats als camps de la mort.
Que la seva lluita per la llibertat i la dignitat sigui per sempre exemple i objecte de record".
