L'èpica d'una música que canta a la vida, la lírica de les emocions més íntimes i el vestuari de nit de gala d'un equipament com l'Auditori. Els joves integrants de la Big Band de l'institut Guillem Catà i la coral Escodines, de Manresa, van viure en tres ocasions aquest cap de setmana una experiència inoblidable: l'estrena de la peça Illa Esperança, composta per Arnau Tordera, líder del grup Obeses, en un dels grans recintes musicals del país braç a braç amb l'Orquestra Simfònica de Ba0rcelona i Nacional de Catalunya i sota la direcció de la batuta titular de la formació, el japonès Kazushi Ono. «Ha estat increïble! Un somni!», explicava Rosa M. Ortega, professora de música del centre.

Fa uns quants mesos, el projecte de la Big Band i de la coral van arribar a oïdes dels responsables del projecte «Et toca a tu», a través del qual l'Auditori convida a participar en un concert col·lectius que treballen la música com una eina d'inclusió social. L'institut Guillem Catà va crear fa tres anys una Big Band amb els alumnes d'ESO i va comprar instruments per donar un aire diferent a la docència. Juntament amb el grup coral del Casal de les Escodines, donen l'oportunitat d'accedir a la cultura a nois i noies de famílies de procedència multicultural i en molts casos amb pocs recursos.

El resultat de tot plegat es va concretar divendres a la nit, dissabte al vespre i diumenge al matí amb la interpretació d' Illa Esperança, una peça de tons èpics que fa una lloança de virtuts com la convivència, l'esforç i el treball en equip. L'obra, de quinze minuts i creada pel carismàtic Arnau Tordera, una de les veus més potents de l'escena actual, comença dient que «Aquest món on vivim és obscur» i acaba amb frases encoratjadores com «Si l'amistat em fa de guia, l'amor sabrà trobar el camí».

Paraules molt adients per a un col·lectiu d'adolescents que de l'octubre al febrer ha estat assajant a l'aula fins arribar al primer moment culminant, la trobada amb Ono i amb l'OBC. L'Auditori, a més, va incloure per primer cop l'actuació dels joves alumnes dins la programació del centre i, per tant, els tres van cantar i tocar juntament amb l'orquestra i com a preludi del concert programat, dedicat al centenari de Leonard Bernstein.

«Les emocions que tots plegats hem compartit aquests dies són inoblidables», va apuntar Ortega. Després de la vivència incomparable de l'estrena de divendres, els cantaires i els músics de l'institut manresà van repetir dos cops més durant el cap de semana un ritual que no oblidaran mai: entrar a la sala gran de l'Auditori -amb capacitat per a 2.200 persones- vestits de negre i situar-se entre els músics professionals, els membres de la Big Band, i al darrere de tot, en el punt més elevat de l'escenari, els cantants. I cantar la lletra de Tordera -tan enèrgica i vital com encomanadissa- i tocar la seva partitura. El teclat, les guitarres, les flautes, els saxos, els divertits trombons de colors -que van sorprendre dilluns passat Christine de Lacoste, viola de l'OBC, en la visita al Catà ? que s'escolten a la classe van sonar aquest cop en un dels grans escenaris de Catalu-nya.

«La gent de l'Auditori són uns professionals com una casa de pagès», va comentar Ortega, que ha estat des del primer moment el motor d'un projecte que ha implicat altres mestres del centre i de l'Esclat. «Ens hem sentit molt valorats, estimats?», va afegir: «L'Arnau Tordera i el mestre Ono, a part de ser uns grans músics, són persones d'una vàlua humana fora de mida. Ens han acollit i ens han fet sentir importants. Un tracte exquisit!».

Després de cada actuació, Kazushi Ono baixava de la tarima i es ficava entre els músics per saludar els nois i noies de la Big Band i després pujava a saludar i a donar la mà entusiàsticament als joves cantants. Resumint el sentiment compartit, Ortega va dir que «aquesta aventura no té preu. La tindrem per sempre en el record».