L'obra "Allò que va passar a Cardós" (Proa, 2017), de Ramon Solsona, és la guanyadora de la 18ena edició del premi Joaquim Amat-Piniella que, per dotzè any consecutiu, es concedeix a una obra ja publicada. El guardó l'organitzen conjuntament Òmnium Bages i l'Ajuntament de Manresa amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l'Associació Misteriosa Llum i l'Associació Memòria i Història de Manres i s'ha lliurat aquest vespre.

El jurat ha decidit per majoria atorgar el premi a la novel·la de Ramon Solsona entre les quatre finalistes d'enguany. Solsona es disputava el premi amb "Argelagues", de Gemma Ruiz, "La sorra vermella", de J N Santaeulàlia, i "L'últim passatge de Walter Benjamin", d'Enric Umbert. El jurat el formaven Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada.

L'escriptor barceloní Ramon Solsona ha recollit el guardó, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms, durant l'acte d'entrega del Premi Amat Piniella a l'Auditori de la Plana de l'Om. La cerimònia se celebra en el marc de Manresa com a Capital de la Cultura Calana i de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa. El lliurament del guardó ha estat precedit per l'actuació musical dels germans Arnau i Ferran Barrios, que han interpretat peces dels anys 30. Aquest any, a més, s'ha comptat amb la presència d'alguns guanyadors d'edicions anteriors, com Pep Coll, Antoni Pladevall o Jordi Estrada.

El guardonat

Ramon Solsona (Barcelona 1950) és una de les veus consolidades de la narrativa catalana actual. Traduït al castellà, al francès i al romanès, a banda de l'obra guanyadora del Premi Joaquim Amat-Piniella, és autor dels volums de relats, "Llibreta de vacances" (1991) i "Cementiri de butxaca" (2006), i de mitja dotzena de novel·les: "Figures de calidoscopi" (1989), "Les hores detingudes" (1993), "DG" (1998), "No tornarem mai més" (1999), "Línia blava" (2004) i "L'home de la maleta" (2011), amb la qual va guanyar el Premi Sant Jordi.

Com a divulgador de la llengua, és conegut per les seves col·laboracions a TV3, Catalunya Ràdio i RAC1. També va col·laborar durant molts anys al diari Avui, com a articulista, i ha fet de guionista en sèries com Estació d'enllaç (1996).

La novel·la

"Allò que va passar a Cardós" és una novel·la coral, escrita amb una barreja de realisme, fina ironia i humor domèstic, que retrata, amb una gran varietat de registres, una vall del Pirineu trasbalsada per la construcció de pantans i galeries subterrànies, on l'assassinat d'un guàrdia civil, l'hivern de 1965, en ple franquisme, ho remou tot. Monòlegs, diàlegs, relats periodístics, confessions... Allò que va passar a Cardós no explica tan sols allò que passa als personatges (variats i diversos) que es passegen per les seves pàgines a partir de l'assassinat d'un guàrdia civil, sinó també el que va passar a la vall durant els anys 60, quan la societat i l'orografia es van veure radicalment transformades a causa de les grans obres hidroelèctriques i els forasters que hi van anar a treballar. És el relat d'un crim que ho lliga tot, però sobretot és la història de la gent dels pobles ancestrals de la vall, i la història dels andalusos qui hi arriben en autocars a la recerca d'una vida millor.

Història del premi

L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella destinat a guardonar novel·les històriques inèdites centrades en grans moviments socials i contemporanis. El 2007 canvien les bases i el Premi passa a reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries publicat l'any immediatament anterior.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat en tria la guanyadora.

Palmarès

Primera etapa (obra inèdita):

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna

Segona etapa (obra publicada):

2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna

2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa

2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa

2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984

2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries

2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L'Albí

2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino

2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa

2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa

2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries

2017: Martí Domínguez, La sega, Proa

2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa

Biografia de Joaquim Amat-Piniella

Nascut a Manresa el 1913, va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni en la línia de la novel·la objectiva nord-americana del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Va lluitar en el bàndol republicà i l'any 1939 es va haver d'exiliar. Va començar llavors un llarg periple que el va portar l'any el 1941 al camp d'extermini autríac de Mauthausen, on s'hi va estar 4 anys.

Ja instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l'any següent en català). Llevat d'El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d'Amat-Piniella -Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)„ està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s'inspiren en l'experència viscuda per l'autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l'any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s'havia format, s'anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública.

Va morir a Barcelona el 1974. El 2013, coincidint amb el centenari del seu naixement, es van reeditar diverses obres de l'autor, i se'n van publicar algunes d'inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.