25 de febrer de 2018
25.02.2018
40 Años
40 Años

El Kursaal es rendeix a l'actuació conjunta de l'Orfeó Català i l'Orfeó Manresà

El concert inèdit de les dues formacions centenàries acaba amb el públic dempeus entonant Els Segadors

26.02.2018 | 10:07
El Kursaal es rendeix a l'actuació conjunta de l'Orfeó Català i l'Orfeó Manresà

Un concert històric per a una commemoració històrica. Amb el públic dempeus cantant El Cant de la Senyera i Els segadors, en un moment de reafirmació nacional, es va tancar el concert inèdit que aquest dissabte van oferir l'Orfeó Català i l'Orfeó Manresà en el marc dels actes de commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa. Les veus d'un centenar d'intèrprets a l'uníson van seduir un teatre Kursaal ple a vessar que escoltava per primera vegada, en més de cent anys d'història, una actuació conjunta dels dos cors a la capital del Bages.

Els cantaires de les dues formacions centenàries es van unir per oferir un concert per a cor i piano, que recollia alguns dels temes més significatius del repertori musical català. La fantasia simfònica coral El Mirador, del músic sabadellenc Josep Vila, va fer un viatge a les arrels culturals de més d'un segle enrere, quan s'establien les Bases de Manresa i naixien els orfeons.

Van ser vint intensos minuts amb fragments de gairebé una quarantena de cançons, algunes de tan conegudes com Muntanyes del Canigó, La presó de Lleida, Ton pare no té nas, El Virolai o El cant dels ocells. Sota la batuta del sotsdirector de l'Orfeó Català, Pablo Larraz, i amb Josep Buforn al piano, les dues formacions cantant juntes per primer cop a Manresa escrivien una nova pàgina de la història cultural de la ciutat.

La unió de les veus dels dos cors va ser el punt àlgid de la nit, que havia començat una hora abans amb l'actuació primer de l'Orfeó Manresà, que, sota la direcció de Lluís Arguijo i amb Jordi Franch al piano, va interpretar una mostra de cançons «significatives» per a la formació. Es va obrir amb La Moreneta i va culminar amb dues peces de Giuseppe Verdi, una de les quals va tenir la veu de la solista Belén Barnaus.

Un cop la vintena d'intèrprets del cor bagenc van abandonar l'escenari, va ser el torn de l'Orfeó Català, que, amb una seixantena de cantaires, va ser rebut amb una gran ovació. Va oferir una exquisida selecció de música sacra europea, sota la batuta del seu sotsdirector, Pablo Larraz.

El concert havia començat amb les paraules de l'historiador Francesc Comas recordant la «gran significació pel catalanisme polític» que van tenir les Bases de Manresa, emmarcades en una reinaixença cultural que va suposar l'aparició de l'Orfeó Català, el 1891, i posteriorment la de l'Orfeó Manresà, el 1901. L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, per la seva banda, va definir el concert com a «únic i especial» i va destacar el protagonisme que va tenir la capital del Bages fa 125 anys i que enguany recupera com a Capital de la Cultura Catalana 2018.

Al final del concert, enmig de llargs aplaudiments, l'obsequi floral als directors i pianistes va arribar de la mà de dues generacions: Arnau Núñez de Arenas Sala, membre dels cors de l'Escola Coral de l'Orfeó Manresà i de la cantaire amb més trajectòria a la formació, Joanica Picas. Era el colofó d'un acte per a la història.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.