Per moltes cerveses Làmbic que tinguin, viure a Brussel·les ha de ser dur. La capital d'Europa és una ciutat esquerpa, plena de desigualtats i amb un clima antipàtic. El problema sol venir per la pluja contínua, però divendres va ser una imponent nevada que va deixar la ciutat blanca. Els que havien aparcat el cotxe fora necessitaven una galleda d'aigua per netejar el vidre, n'hi havia que van haver d'empentar-lo i els tractors llevaneu treballaven ràpidament.

Arribar a la ciutat també demanava el seu esforç, sobretot si és amb Ryanair, que, fidels a la fama de desagradables, van posar-li difícil a Roger Mas que viatgés amb una guitarra. Per si no n'hi havia prou, la sala escollida per fer el concert, l'Adem, sembla un antre de mala mort al costat dels grans palaus de vidre de les institucions europees.

Situada a uns dels barris més humils de la ciutat, la sala té les parets plenes d'humitat i el clàssic equip de so precari. Per sort, l'ambient que s'hi va viure ho va compensar i va es va traduir en un missatge de suport als polítics refugiats a la ciutat, a qui gairebé tothom ha donat l'esquena, especialment els alts dignataris europeus.

Una mica de poesia

Roger Mas estava nerviós i no va tenir la seva millor nit. «No podria ser futbolista», va dir amb humor. «Jugaria millor en els partits amb menys expectació», explicava. Venia amb la guitarra glaçada però amb un somriure murri va aconseguir aportar poesia i mística a una situació política prosaica. Va reivindicar l'esperit del savi de Martorell Francesc Pujols per demanar que l'humor ens ajudi a afrontar els problemes. «Als catalans ens consta mantenir la serietat sostinguda. Recordo que el dia que es va morir l'avi i venia gent a donar-nos el condol a casa, el pare feia broma. Hi hauria gent que s'hauria ofès».

El recital va arrencar amb I la pluja es va assecar i amb una sèrie de poemes de Jacint Verdaguer musicats. «És un del millors autors de la literatura universal, encara que el món no ho sàpiga», va dir sense tallar-se. «M'encanta com conjuga la seva sensualitat torbadora amb l'espiritualitat. Les contradiccions entre l'home i el sacerdot».

Del nou disc en va rescatar els versos de Miquel Martí i Pol quan diu «Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc». Una nit amb flaire solsonina per les seves espardenyes de set brencs i pels Goigs de la Mare de Déu del Claustre que va cantar i que van merèixer un esglai de plaer d'un dels presents, qui sap si solsoní.