Mentre les bales sobrevolaven els fronts de la Guerra Civil Espanyola, un fotògraf nascut el 2 de març del 1905 a Igualada retratava la vida a la rereguarda. Rafael Vilarrubias només tenia 48 anys quan va morir el 6 de juny del 1953, però el treball que ens ha llegat, sobretot els reportatges que va publicar a les pàgines de les Notas Gráficas de La Vanguardia, tenen el valor de donar testimoni de la Catalunya dels anys 30 del segle passat, sobretot a les comarques gironines, perquè el 1931 es va establir a Banyoles. El Festival de Fotografia FineArt d'Igualada, que se celebra fins al 18 de març en diferents espais de la capital de l'Anoia, exposa a l'edifici de La Cotonera una selecció de la seva obra.

«Jo no el vaig conèixer mai, l'avi», explica Esteve Vilarrubias, hereu de l'afició d'aquell home que va fer de meritori en una blanqueria i es va associar a l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada perquè tenia clara la seva vocació. Com anotava l'arxiver ba-nyolí Josep Grabuleda fa tretze anys en el llibre Rafael Vilarrubias, un reporter d'avantguarda, «un dia va veure, a la seva barberia habitual, en un programa de la Festa Major de Sant Martirià, unes imatges de Ba-nyoles que el van colpir. Va entreveure que podia fer realitat un dels seus somnis: el de viure la fotografia».

Seguint el dictat del que manava la passió que sentia per aquella tècnica relativament nova, de jove ja va participar en exposicions i va tibar dels estalvis per comprar-se una de les poques Leica que circulaven a l'època. Seguint el relat de Grabuleda, «a les vigílies de la festa major, a la tardor de l'any 1931, es va plantar a Banyoles i va començar a retratar la gent que passava per la plaça Major. L'endemà, el públic trobava la seva foto a l'aparador de la papereria Claramunt de la mateixa plaça». La ciutat de l'Estany va guanyar un habitant i un fotògraf prolífic i talentós.

Recuperar el llegat oblidat

La firma de Rafael Vilarrubias va ser habitual a La Vanguardia d'abans de la victòria franquista. Però, com en altres casos, el seu treball va romandre en l'anonimat durant dècades. «Amb motiu de la commemoració del centenari, el 2005», explica Esteve Vilarrubias, «vaig anar a La Vanguardia a buscar el que havia publicat, pàgina a pàgina, aleshores encara no s'havia digitalitzat tota l'hemeroteca, i vaig trobar dotze portades amb fotografies de l'avi». El ba-nyolí va fer aleshores una visita a la botiga La Prensa de Aquel Día, un establiment del Raval barceloní on venen exemplars vells: «l'escaneig que havia pogut fer a La Vanguardia era d'una qualitat molt limitada, però a través de La Prensa vam localitzar els diaris i els vaig comprar».

El nét va donar una còpia digitalitzada a l'Arxiu Nacional de Catalunya i una altra a l'INSPAI, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, que des de llavors ha divulgat l'obra de Vilarrubias en publicacions i exposicions. «S'ha perdut molta cosa que es va fer malbé», lamenta l'Esteve, i adverteix però que a l'arxiu familiar també hi havia una part de la fotografia comercial a la qual també es va dedicar l'igualadí.

Rafael Vilarrubias, que també va fer filmacions amb màquines de 8 mm que no s'han conservat, va publicar el 1932 a La Vanguardia un reportatge i una crònica dels aiguats que van afectar Banyoles del 13 al 20 de desembre. Segons explica el seu descendent, «quan va arribar la guerra, ell no hi va anar, es va quedar per cobrir la rereguarda i fer fotografies per a unes pàgines que ajudaven a inflar la moral dels republicans». Tal com es pot veure a l'exposició que li dedica el FineArt, a través de les seves instantànies els lectors podien veure com es treballava per abastir el front, la pagesia venien els seus productes al mercat... «Hi havia guerra, però les imatges ensenyaven que la població estava ben assistida», afegeix Esteve Vilarrubias.

Després de la guerra, «va estar un temps sense publicar res a La Vanguardia, fins a mitjan anys 40», comenta el nét. No obstant això, l'exposició d'Igualada evidencia que el fons de Vilarrubias és extens i, gràcies a ell, podem admirar al FineArt els treballs mitjançant els quals va donar a conèixer realitats dels anys 30, com l'èxode de refugiats que arribaven a Catalunya fugint d'una guerra que ho va desballestar tot.