10 de març de 2018
10.03.2018
40 Años
40 Años

Sandra Balsells i Judith Prat, càmeres contra la guerra

10.03.2018 | 07:31
Judith Prat mostra el treball realitzat al Congo i Nigèria

La vida de Sandra Balsells (Barcelona, 1966) sempre anirà lligada als Balcans. Dos anys després de llicenciar-se en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1991 se'n va anar a Iugoslàvia per cobrir com a reportera freelance les guerres que van causar patiment i mort a la població de Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Sèrbia i el Kosovo. Les seves fotos van lluir al prestigiós rotatiu anglès The Times i, durant una dècada, va sovintejar la zona per deixar testimoni fotogràfic de la feixuga reconstrucció i la difícil reconciliació d'una de les zones més calentes d'Europa. Però Balsells és molt més que els Balcans, i el Fine-Art ho fa evident amb una retrospectiva que homenatja els 25 anys de la seva trajectòria, al Museu de la Pell d'Igualada.

Malauradament, de conflictes armats i escenaris on s'escenifica la tragèdia de la condició humana mai no en falten. Una bèstia de l'ofici com Sandra Balsells ha conegut de prop des de la misèria d'un país deixat de la mà de Déu com Haití fins al drama quotidià de la costa italiana de Lampedusa, on periòdicament arriben dones, homes i infants que fugen de la pobresa i la persecució a la recerca d'un món millor.

El tribut que el festival anoienc ret a Balsells –amb el títol Batecs de llum– proposa al visitant passejar per aquest vessant imprescindible de la seva carrera com a fotoperiodista, però també vol donar a conèixer altres realitats del seu treball. Així, l'espectador és convidat a penetrar en les processons de Setmana Santa que se celebren en regions tan devotes com Mèxic i Sicília i, fins i tot, a visitar de prop els paisatges del Londres que va acollir la jove Balsells el 1991, com la cursa de cavalls del Derbi d'Epson i el barri de Chinatown.


En el cor de les tenebres

«A la República Democràtica del Congo, l'espoli cap en una butxaca». Amb aquestes paraules presenta Judit Prat (Altorricó, Osca, 1973) al visitant un dels eixos del treball que es pot veure al Museu de la Pell, titulat Espoli. I concreta que el motiu d'un encapçalament tan contundent és que el país centreafricà ha estat «sempre font de riquesa per a gent sense escrúpols: esclaus, ivori, cautxú, coure, diamants o urani. Avui, coltan, or i estany. Demà, més violència».

Les fotografies de Prat no deixen indiferents i palesen com la tinença de preuades matèries primeres en el seu territori no ha afavorit el benestar de la població. Tot el contrari, el coltan indispensable per a la fabricació dels telèfons mòbils que atresora el subsòl del Congo i el petroli que brolla a Nigèria han donat rendiment només a multinacionals estrangeres amb pocs miraments i als governants locals corruptes que els fan el joc per al lucre personal.

La fotoreportera diu que «Àfrica continua apareixent davant nostre com un botí», i les seves instantànies així ho demostren. El continent és l'escenari dels 40 % de les guerres que hi ha avui al món, i el 60 % d'aquestes estan causades pel control dels recursos naturals. Judith Prat també dedica un àmbit a la condició femenina des de la constatació que «pel seu poder, la veritat i la dona són els primers objectius de la guerra».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.