La mezzosoprano manresana Mireia Pintó és com un bon vi, guanya amb els anys. Si, a més a més, l'acompanya un conjunt musical amb la solvència de l'Orquestra Terrassa 48, l'exit està assegurat. La proposta «Un passeig per l'òpera» que van oferir ahir a la tarda al teatre Conservatori de Manresa de ben segur que va convèncer els amants de l'òpera i va encendre l'estimació per aquest gènere entre els menys iniciats.

Era la primera vegada que Pintó actuava al Conservatori -que gairebé es va omplir, amb 450 persones- dins d'una temporada estable. El que va ser l'escenari dels seus inicis també és, a parer seu, un teatre amb una acústica «infinitament millor» que la del Kursaal, segons va explicar la setmana passada a aquest diari en una entrevista prèvia al concert. Ahir, tant ella com el públic assistent ho van poder corroborar.

Una Pintó molt segura i expressiva, capaç de mostrar en tot moment l'estat d'ànim que requeria cada peça, va passejar per 230 anys d'òpera amb peces conegudes, com O mio babbino caro (de l'òpera Gianni Schicchi de Puccini) i l' Havanaise (de l'òpera Carmen de Bizet) i una que, com va destacar el presentador de la vetllada, el musicòleg Oriol Pérez, probablement era la primera vegada que s'escoltava a Catalunya. Es tracta de l 'Ària de la Bogeria (de l'òpera Platée de Rameau), que va obrir la vetllada musical amb la mezzosoprano sorprenent el públic entrant per la platea per accedir a l'escenari. Una peça on Pintó va acompanyar amb molta gestualitat el joc entre ella i els músics, dirigits pel primer violí, el sabadellenc Quim Térmens. La connexió de la mezzo amb els integrants de la formació terrassenca és més que indubtable i és fruit d'una col·laboració iniciada des de fa gairebé dues dècades.

Després de Rameau, l'Orquestra Terrassa 48 va oferir diversos fragments de les òperes The Fairy-Queen i Dido i Aenees, de Purcell. La intepretació del darrer, Chacone, amb Pintó novament a l'escenari, va ser especialment aplaudida. Armatae face et Anguibus (de Juditha Triumphans, de Vivaldi) va tancar la primera part.

Coincidint amb la segona part, el vestit negre que va lluir en la primera part va deixar lloc a un rutilant vestit vermell. La va obrir la festiva Il segreto per esser felici (de l'òpera Lucrecia Borgia de Donizetti), on la mezzo va posar a prova les seves cordes vocals. L'esmentada O mio babbino caro, la intensa O, ma lyre immortalle (de l'òpera Sapho de Gounod) i, amb Bizet, els fragments de Carmen van posar punt final al repertori.

A 2/4 de 8 del vespre -el concert havia començat a les 6 amb la instructiva introducció de Pérez- va finalitzar el passeig per l'òpera proposat per la cantant manresana i els músics de l'Orquestra 48, que els aplaudiments del públic van aconseguir que triguessin una mica més a acomiadar-se del tot amb la repetició d' Il segreto per esser felici i la darrera peça del programa, la Séguédille de Carmen. En la manera d'agrair l'ovació del seu públic, Pintó es va mostrar visiblement emocionada.