Salvar un poble arruïnat a canvi d'una penyora que crea en els habitants un dilema moral de gran magnitud és el punt de partida de La visita de la vella dama, un clàssic de la dramatúrgia contemporània que arriba a Igualada en la versió amb actors i titelles que va posar dempeus la companyia local Farrés Brothers. Vicky Peña (Barcelona, 1954) interpreta el rol protagonista de la milionària que busca venjança. «Sóc a Madrid, assajant la primera sarsuela de la meva carrera, La tabernera del puerto. Demà agafo el tren perquè tenim bolos a Mataró i Igualada», va explicar ahir l'actriu en conversa amb aquest diari.

Vostè va descobrir Friedrich Dürrenmatt de joveneta.

La primera lectura que vaig fer de La visita de la vella dama em va sobtar molt. Vaig entrar a l'obra de Dürrenmatt a través d' Els físics, i a partir d'aquí vaig anar descobrint altres textos. Era una adolescent i veure aquells nivells de cor-rupció i de manipulació humana que hi havia en les seves peces em va xocar molt.

Abans de la proposta dels Far-rés Brothers, havia tornat a topar-se amb la vella dama?

No, l'havia rellegit, però no l'havia representat mai. Dürrenmatt és un autor amb una càrrega crítica molt bèstia.

Quan els igualadins li van proposar fer una versió amb titelles, què va pensar?

La primera impressió va ser de sorpresa, perquè jo sempre havia treballat amb companyies de teatre, diguem-ne, convencionals, i per això la proposta em va xocar. A més, he de reconèixer que no coneixia els Farrés Brothers.

Al final, però, la van convèncer. Per què?

Em va contactar Jordi Palet, i li vaig demanar un temps de reflexió i que m'enviés una mostra dels seus espectacles. I la seva manera de treballar em va agradar molt, són gent seriosa i amb una manera d'entendre el teatre que s'apropa molt a la meva: professionalitat, compromís social, etc.

Dubtes superats, doncs.

Curiosament, estava a Madrid fent una sèrie de televisió, Las seis hermanas, i ells feien un bolo de Tripula, espectacle adreçat al públic familiar. Hi vaig anar i em van seduir: el tractament que feien dels objectes, de la realitat, etc. Vaig estar parlant amb ells i em vaig engrescar a participar al projecte de La visita de la vella dama, també en bona part per la manera com plantejaven el personatge de la Clara, el que jo havia de fer.

I el fet que bona part de la trajectòria dels Farrés Brothers, reeixida i aclamada, s'hagi desenvolupat en el teatre infantil i familiar no la va fer dubtar?

Ells, a més d'adreçar-se a les criatures, també fan uns espectacles en els quals els grans poden reflexionar. I, darrerament, els Farrés han realitzat muntatges per als adults. El silenci d'Hamelin n'és un exemple.

En els primers assaigs, se li va fer estrany haver d'interactuar amb uns titelles?

En aquesta professió sempre estem aprenent alguna cosa nova. Trobar-me amb aquest altre interlocutor va ser molt refrescant.

El text és del 1955 i es va estrenar l'any següent a Zurich. Tot i la distància, li va sobtar la vigència de les qüestions que planteja Dürrenmatt?

Efectivament, allò que explica l'autor està molt enganxat a l'actualitat. El text parla de corrupció i de manipulació, i això ens el fa molt proper.

Unes qüestions ben vigents.

Hi ha un aspecte que em sorprèn enormement. Després de la Segona Guerra Mundial, a Europa hi havia, en general, una mirada esperançada i il·lusionada respecte al futur, l'horitzó estava obert, es formaven noves democràcies, etc. Però la visió de Dürrenmatt sobre l'ésser humà és agra, amarga. De manera molt lúcida, es va fixar en les conseqüències de la societat de consum, en la manera com els homes s'han deixat seduir pel confort que el consum ofereix, com ara el fet de viure a crèdit. La visió de Dürrenmatt sobre tot això és molt avançada.

Tenint en compte la dimensió moral i tràgica de l'obra, el personatge l'acompanya més enllà de l'estona de la funció?

Els personatges i els textos els deixo a la feina. La realitat ja és tant desastrosa com per, a més a més, barrejar-hi la feina. Aquí és Dürrenmatt qui ens diu com som, però és que abans ja ens ho va dir Txèkhov, i abans Shakespeare, i, anant enrere, els grecs clàssics. Fa segles que ens ho anem dient, però no hi ha manera de canviar-ho. Per sort, el teatre és un mirall de la realitat que ens permet parlar d'aspectes com la fidelitat i l'amistat i la manera com podem deixar-les de banda quan ens posen una llaminadura a la boca.

Desencoratjador.

Però afortunadament no tothom és així. El que passa és que és molt cansat estar bregant sempre.

Què els diu el públic?

Els xoca la ironia d'un text que et deixa un somriure glaçat a la boca. L'obra arriba al fons de la gent, els toca, no és fàcil de pair. Però, afortunadament, el teatre és així. La visita de la vella dama és molt gran i molt bona, i jo penso que el teatre ha de ser nutritiu.

El resultat, doncs, ha fet bona la seva decisió d'acceptar la proposta dels Farrés Brothers.

M'ha deixat un bon substrat, i tant. I també m'agrada molt treballar amb Xavier Capdet, fem una parella molt conmovedora.

Repetiran al Lliure?

No ho sé. Abans de fer estada a Barcelona vam fer uns quants bolos, ara en tenim més, i després de vacances també en farem. I es va parlar de traduir-lo al castellà per dur el muntatge a Madrid. Tots tenim feina i no sé què passarà.