El quart any de Pep Farrés com a director artístic de La Mostra d'Igualada de teatre infantil i juvenil viurà a partir d'avui el seu moment àlgid amb la celebració de la 29a edició d'un certamen referent en el sector.

Igualada és plena d'interrogants: és la forma triada per acompanyar la comunicació de La Mostra d'enguany. Què volen dir?

Volem que anar a teatre no sigui només asseure's, veure l'obra, tornar a casa i oblidar-se'n. El que volem és que l'espectador es faci preguntes. Vivim en la cultura fast food, que es consumeix sense donar temps a digerir el que s'ha vist.

Què proposa, doncs?

No dic que tots els espectacles per als nois i les noies hagin de ser densos, també t'hi has de poder divertir i han de ser fàcils, sense haver de fer un esforç extra. Però si veus una projecció, una imatge, un moment que et queda, molt millor. En cap cas no hem d'associar el teatre a una experiència avorrida.

Vostè està a la companyia Farrés Brothers, que ha fet molts espectacles infantils, i segur que ha sentit a dir molts cops que, al capdavall, per entretenir la canalla qualsevol cosa és bona.

D'això n'hem de fugir! Qui ho diu, està menyspreant el públic i l'espectacle. El que defenso és que una obra de teatre, de dansa, de circ... és una cosa important que estem donant als nens i, si quan anem al supermercat agafem el menjar de qualitat per a ells, quan triem un espectacle també hem de tenir aquesta cura. Pensem que és un públic molt tendre, no els donem qualsevol cosa.

Tot el sector pensar així?

Hi ha de tot, però vull creure que cada cop hi ha menys aquest pensament que tot s'hi val. Encara hi ha molt subproducte, que es vehicula sobretot a través de les campanyes escolars, amb productes barats. Per això, els programadors hem de tenir cura i entendre que no tot és vàlid.

No ha de ser fàcil: els pressupostos manen.

Quan es programa una festa major, l'últim que es tria són les propostes per als nens i les nenes. I el públic infantil és tan respectable com l'adult, sigui en una festa major o en una campanya escolar.

Troba, doncs, que a vegades hi ha falta d'exigència?

La gent està conscienciada que s'ha d'anar cap aquí, hi ha cada cop més artistes que treballen en aquest sentit, i es produeix un transvasament d'actors, autors, directors... que passen del teatre per a adults a l'infantil. Això no vol dir, però, que no hi hagi també aquest submón de productes de baixa qualitat. La Mostra ha de fer aflorar el contrari, la qualitat que hi ha avui en dia.

De fet, els teatres públics i privats tenen la seva programació infantil.

En això hi ha un punt de quota. El dia que el Teatre Nacional, per exemple, tingui una programació estable per a nens igual que en té una per als adults, s'haurà avançat. Els nens també són públic nacional, oi? Dit això, el que s'està fent tant al TNC com al Lliure està bé, i tant que sí, i si el sector privat també programa és perquè hi veu negoci. Però encara s'ha d'avançar una mica més, falta un pas més.

La crisi va afectar el sector?

La crisi ho va tocar tot, si bé és cert que va trigar una mica més a arribar al teatre destinat a les famílies. Però en molts teatres, es va deixar de fer la programació per a nens i no s'ha recuperat del tot. És mentida que ens haguem recuperat de la crisi.

Vostè compleix quatre anys al capdavant de La Mostra. Com la tenim de salut?

Quan en vaig agafar la direcció artística, vaig començar a implantar les diferents línies del projecte amb el qual em vaig presentar al càrrec: obrir La Mostra al públic jove, a la ciutat i a les escoles.

La Mostra era poc oberta?

No, però hi havia escoles que ni tan sols sabien les dates de la fira. Més enllà d'això, però, treballem per obrir-nos a l'Estat i a Europa. Fa un parell d'anys ens vam integrar a la Coordinadora de Fires d'Arts Escèniques de l'Estat, i ens desplacem a festivals internacionals per donar-nos a conèixer. També portem a La Mostra companyies de l'Estat i d'Europa. Es tracta que ens tinguin presents al seu calendari.

Després de 29 anys, però, cal créixer o mantenir el model?

Créixer més no ho crec, estem al límit i seria difícil assimilar més volum. Hem de treballar en aquesta obertura, en la qualitat i en l'activitat per als professionals.

FETEN és la fira de teatre infantil que es fa a Gijón i que és un referent a escala continental. Quina distància hi ha entre aquesta cita i la igualadina?

La distància que hi ha és pressupostària. Ara bé, no és el nostre model. FETEN està pensat per als professionals, no per al públic, tot i que es fan algunes funcions obertes. Fixa't que se celebra de dilluns a divendres, i els programadors ho tenen tot pagat. En canvi, La Mostra es fa de dijous a diumenge, i el cap de setmana ve molt públic a veure els espectacles. El nostre model és el que s'aplica des de la Generalitat als sis festivals estratègics, com la Fira Mediterrània de Manresa.

Parlant de la Generalitat, els preocupa que no hi hagi interlocutor, a hores d'ara?

Ens preocupa el que està passant com preocupa a tots els ciutadans. Els consellers són a l'exili. Però el nostre model de fira ja està consolidat, sabem com s'ha de fer la feina i es manté el pressupost.

Perilla l'edició del 2019?

No hi vull pensar ara, estem en l'edició del 2018. Si veiéssim perillar la de l'any vinent, seria perquè abans haurien caigut moltes altres coses importants per al país. Vull ser optimista i penso que s'encarrilarà.

Deia que s'ha de potenciar el vessant professional. Cal que La Mostra sigui encara més mercat que fins ara?

Sempre l'ha tingut, aquest component, tot i que durant uns anys es va provar el model de llotja sense estands. Però el sector ens demana el model de llotja amb estands i, de fet, quan vam obrir la convocatòria, les places disponibles es van acabar en poques hores. Nosaltres no venem formatges, el que venem requereix un tracte humà. Fins i tot, tenim un menjador dins la llotja perquè així la gent del sector poden menjar plegats.

Parlava del públic jove. Els adolescents són difícils de convèncer perquè vagin al teatre?

És la nostra gran croada. La gent que fa polítiques culturals a Catalunya hauria de tenir en compte aquest públic. A Manresa hi ha l'exemple de Platea Jove, que involucra molts joves i omple el teatre. A La Mostra, també vénen molts nois i noies. Jo animo les companyies i els programadors que entrin en aquest sector, no de forma puntual sinó amb regularitat.