Milos Forman, el director de cinema d'origen txec que va aconseguir fama a Hollywood amb clàssics guardonats amb l'Oscar com 'Algú va volar sobre el niu del cucut' i 'Amadeus', ha mort a l'edat de 86 anys, segons ha informat avui l'agència de notícies txeca CTK.
La mort del director va tenir lloc divendres als EUA i es va produir "en pau, envoltat de la seva família i éssers estimats", va explicar la seva dona, Martina.
Forman va néixer a la ciutat txeca de Caslav el 18 de febrer de 1932, però es va mudar als Estats Units després de la repressió comunista del moviment aperturista de la "Primavera de Praga" el 1968. A la dècada dels 70 es va convertir en ciutadà nord-americà.
El cineasta Milos Forman va ser un dels directors que va participar d'una onada de llibertat i protesta a la Txecoslovàquia comunista dels anys 1960, abans de fugir del seu país i triomfar a Hollywood.
Nascut en una família protestant a la localitat de Caslav, el 18 de febrer de 1932, l'obra del doble guanyador de l'Oscar es concentra en personatges insubmisos que pateixen tot tipus d'opressió.
La seva vida va estar marcada per la Segona Guerra Mundial . El seu pare, membre de la resistència, va morir al camp de concentració nazi de Buchenwald i la seva mare va morir a Auschwitz.
Forman recordava l'última vegada que va veure al seu pare: quan tenia set anys el van treure de classe escortat per dos membres de la Gestapo. El seu pare li va lliurar un sobre per a la seva mare i li va dir: "Digues-li que tot està bé, que tornaré". Mai va tornar. Tres anys després, la Gestapo va entrar a casa mentre Forman estava al llit.
"La meva mare va venir i em va mirar amb por als ulls. Sabia que era la Gestapo. Després ella va desaparèixer. La casa estava en silenci. Jo estava sol", rememorava.
La seva estratègia, la diversió
Va ser el primer episodi dramàtic d'una vida plena de sorpreses, com el descobriment el 1964 a través d'una dona que va conèixer a la seva mare a Auschwitz que el seu pare biològic en realitat era un arquitecte jueu que vivia a l'Equador.
Durant els anys 1960 Formen es va posicionar com a director de la dissident Nova Ona txeca, amb tres comèdies clàssiques: 'Pere el negre', 'Els amors d'una rossa' i 'Al foc, bombers!'. Forman, que treballava amb actors no professionals, va explicar en una ocasió que la seva estratègia en rodar pel·lícules era que tothom havia de divertir-se.
'Al foc, bombers!' va ser produïda pel magnat italià Carlo Ponti, però quan se li va mostrar la versió final, Ponti es va negar a pagar els 80.000 dòlars promesos (una suma astronòmica en aquell moment) i va considerar la cinta una paròdia trivial.
Forman va acabar convencent al productor francès Claude Berri perquè comprés els drets de la pel·lícula, que va estar prohibida a Txecoslovàquia per burlar-se de la classe treballadora fins a la caiguda del comunisme, el 1989.
A l'agost de 1968, uns dies abans de la repressió soviètica que va seguir a la revolta de la Primavera de Praga, Forman va sortir de Txecoslovàquia amb direcció a França i uns mesos després es va mudar als Estats Units, on va obtenir la nacionalitat el 1977. No va tornar al seu país fins a 1983, quan va guanyar l'oscaritzada "Amadeus", un biopic de Mozart.
La primera pel·lícula de Forman als Estats Units, 'Joventut sense esperança' (1971) també es va rodar amb actors no professionals però no va aconseguir impressionar a l'audiència no europea.
La seva següent pel·lícula, 'Algú va volar sobre el niu del cucut' o 'Atrapat sense sortida' (1975), protagonitzada per Jack Nicholson, va ser un èxit de crítica i audiència, i li va valer a Formen el seu primer Oscar com a millor director. A continuació van arribar 'Hair' (1979), un musical sobre hippies oposats a la guerra del Vietnam, i 'Ragtime' (1981).
El 1983 Forman va rodar 'Amadeus' amb un elenc nord-americà en una Praga encara controlada pels comunistes, per la qual va ser recompensat amb un segon Oscar a millor director. En total, van ser vuit estatuetes d'11 nominacions.
"Un director és una mica de tot, una mica escriptor, una mica actor, una mica editor, una mica de dissenyador de vestuari", va dir Forman una vegada.
Formen també va signar 'Valmont' (1989), 'L'escàndol de Larry Flint' (1996), 'Man on the Moon' o 'El Llunàtic' (1999) i 'Els fantasmes de Goya' (2006). El director va estar casat amb les actrius Jana Brejchova i Vera Kresadlova, amb qui va tenir bessons, Matej i Petr, abans de sortir de Txecoslovàquia.
El 1999 es va casar amb la guionista Martina Zborilov, amb qui va tornar a tenir bessons, Andrew i James.
