Califòrnia i Mèxic. Aquestes són les dues últimes destinacions del pintor manresà Joaquim Falcó (1958), un dels artistes catalans amb més projecció i que, en els darrers anys, ha portat les seves obres a París, Roma, Romania, Bulgària, Nova York, Estocolm o Finlàndia.

Inaugurada dissabte al Latino Art Museum de Pomona (ciutat del comtat de Los Angeles, de més de 150.000 habitants), Falcó és l'artista convidat d'una exposició col·lectiva interncional amb dues instal·lacions pictòries de gran format (260x200 cm), situades al terra de la sala. Són dos mosaics formats per una vintena de peces treballades amb llexiu sobre cartolines negres. Sense pintura. El color groc que sobresurt «el forma el llexiu en actuar sobre el pigment negre de la cartolina», explica el manresà. Una tècnica utilitzada, per exemple, per Miquel Barceló. Una de les obres, Violinistal'any passat, i l'altra és Tassa, creada expressament per a la mostra. Falcó hi exposa amb una quarentena més de pintors sud-americans.

Mèxic a la casa Lluvià, a l'agost

Ara ja fa uns vuit anys que el manresà treballa amb el marxant Gorgonio Sanjuán a través de Goyart i és a partir d'aquesta relació que les obres del manresà han començat a obrir-se pas en diferents mecats internacionals, com l'americà o el nòrdic. I, ara, també, a Mèxic, on quatre obres inèdites de Falcó es poden veure en el Primer Encuentro Iberoamericano de Arte.

Un intercanvi que reuneix una cinquantena d'obres de sis artistes mexicans i sis de l'Estat espanyol i que es podrà veure a Manresa, a la casa Lluvià, del 29 d'agost al 29 de setembre. Una iniciativa engegada a final de l'any passat i que al llarg del 2018 rodarà per diferents ciutats mexicanes i de l'Estat espanyol. Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Tijuana o Zacateca. Saragossa, Madrid, ara a Granada, el maig a Osca i per festa major a Manresa. Lluny «de les grans institucions i de les subvencions públiques», explica Falcó, l'intercanvi el gestionen els mateixos artistes en una mena de règim de «cooperativa: compartim despeses i tots nosaltres busquem sales per exposar». Com Falcó ha fet a la casa Lluvià. A Manresa es podran veure 12 obres mexicanes (dues per pintor) i sis espanyoles (una per artista). A més, el públic podrà veure una projecció amb les exposicions de Mèxic.

Falcó aporta a l'intercanvi el seu segell pop artamb colors brillants, pràcticament flurorescents, per a una composició de quatre pianos, una bombeta i dues reinterpretacions: l'autoretrat de Van Gogh i el Guernica de Picasso, un pintor que sempre ha fascinat el maresà i al qual va homenatjar amb una sèrie que es va poder veure a Roma ara fa un any. Són les quatre obres manresanes que llueixen al costat dels quadres dels mexicans Carlos Alberto Sánchez, Enrique Chiu, Javier Malo, José Luís Malo, Verónica Jiménez i Víctor Mora; de la madrilenya M. Esther Florez, dels aragonesos Isabel Montfort i David Martín -Damace-; i dels catalans Gamar i Pilar Xercavins. Les obres mexicanes destaquen, explica Falcó, per ser «molt coloristes, molt matèriques» amb preeminència de la «figuració realista i, en especial, el retrat». Es nota, subratlla, «la tradició muralista» del país.