Explica Joan de Déu Prats que els antics druides qualificaven de «senders del drac» i «camins de serp» tot de línies tel·lúriques que recorren el planeta i en alguns punts dels quals s'hi ubiquen la majoria de llocs sagrats del món. Un nervi potent d'aquesta xarxa oculta és el massís muntanyós de Montserrat, d'on tant aviat surten boles de foc com les que el 1345 van il·luminar la ciutat de Manresa com amaga en el seu interior tot un món secret i indesxifrable.

Relats com aquest es despleguen fascinants i enigmàtics per les pàgines d' El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya, un nou volum sobre l'imaginari català del tàndem que formen l'escriptor Joan de Déu Prats i la il·lustradora Maria Padilla. Responsables, ambdós, l'any passat, d'un primer volum dedicat a les criatures fantàstiques que perviuen en la memòria del país.

«La meva intenció inicial era fixar-me en llocs fantàstics d'arreu del món, com l'Atlàntida, El Dorado, Xangri-Lá, etc.», explica l'autor barceloní, «però amb l'editorial vam creure que estaria bé continuar en la mateixa línia del llibre anterior i centrar-nos en Catalu-nya». Tot un repte que, després de la recerca pertinent en llegendes, rondalles i llibres de folklore popular, va registrar un inventari d'una trentena d'indrets màgics.

La Catalunya Central no és en absolut aliena al corpus recollit per Joan de Déu Prats. Un llistat pioner que reuneix «tot de materials dispersos i oblidats».

En el capítol dedicat al mite de la vall perduda s'esmenta el lloc anoienc de l'Agulla de Valldellós, enmig d'un bosc juràssic. En un altre àmbit, es parla de la vall de Lord, al Solsonès, on hi anaven a parar les ànimes perdudes en el trànsit cap a la mort. Per tractar sobre la llegendària font de la joventut, l'autor esmenta el riu Fred solsoní, que en un tram pren el nom de la ribera Salada, i també apunta que «a l'avantsala berguedana dels Pirineus corre la brama que existeix una manera de conservar-se sa i jove per sempre més, coquetejant gairebé amb l'eternitat». Per aconseguir-ho, cal trobar una flor d'aigua en llocs com «els intersticis humits i obagosos dels verals de Berga, la Pobla de Lillet, Bagà i Guardiola del Berguedà».

Una de les tradicions emblemàtiques de Moià és la festa de la Cabra d'Or, que rememora la llegenda al voltant del tresor amagat a les ruïnes d'una vella torre de la capital moianesa per les tropes d'Aissó, cap d'uns nobles nadius que es van revoltar contra els invasors francs fa més de mil anys. Tot i que el sublevat va ser capturat i va acabar amb el cap separat del cos, sembla ser que l'emir de Còrdova que va ajudar-lo va enviar un amulet màgic. Prat inclou aquest relat en el capítol «El talismà fabulós», on també s'esmenta el castell d'Orpí, a l'Anoia, com un lloc on s'hi amaga un tresor.

L'origen del nom de la vila de Santpedor encapçala l'episodi «Viatge a Icària»: pel que sembla, al riu d'Or s'hi trobaven fragments del preuat metall, i amb el benefici d'un grapat de pedretes es va alçar una estàtua de Sant Pere.

Un patrimoni per descobrir

Prats diu que «hi ha llocs imaginaris que la gent del territori coneix, però el saber no va més enllà». I apunta, com a exemple, que «als Pirineus hi ha tradició de ciutats enfonsades en llacs».

La descripció d'aquests escenaris mítics ha permès l'autor establir vincles amb altres paratges imaginaris d'altres indrets, com la illa imantada situada en algun lloc desconegut del litoral català: «Els claus dels vaixells sortien disparats cap allí i l'embarcació es desfeia. Un motiu argumental que, inevitablement, es relaciona amb el fenomen de les desaparicions del triangle de les Bermudes.

L'imaginari de llocs fantàstics nostrats està poc divulgat, opina Joan de Déu Prats. «Les pel·lícules han donat presència a llocs com Xanadú i l'Atlàntida», afirma, i confia que aquest saber s'escampi ara que «vivim un moment dolç per a la imaginació, com ho corroboren ficcions com Harry Potter, Joc de Trons i El senyor dels Anells. Tenim la necessitat d'imaginar móns millors perquè la realitat ja és prou gris». L'autor també espera que el llibre serveixi per visitar els llocs, fer turisme i trepitjar el territori «amb una mirada diferent». Motius fantàstics per acomplir aquest objectiu no en falten en un llibre en el qual Prats revela històries per no oblidar.