«Si tanco els ulls, aquesta cançó em transporta a la joventut, quan fèiem fogueres i cantàvem», diu un dels espectadors del Kursaal, Josep Reguant, mentre sona la cançó Escolta-ho en el vent, de Bob Dylan. Les melodies idealistes i reivindicatives del mític Grup de Folk van deixar un ambient màgic al Kursaal, amb motiu de la celebració dels cinquanta anys del naixement de la banda. Les entrades per a l'espectacle es van exhaurir de seguida.

A l'escenari, s'hi van aplegar integrants de l'històric Grup de Folk, membres del grup Falsterbo, juntament amb bandes del Bages, com ara Barba-roig, Els Sis d'Aquí i InCordis, entre d'altres. En total, sumaven més de vuitanta artistes que es deixaven pas uns als altres. Però l'actuació dels intèrprets no va ser l'única protagonista de la vetllada. La veu dels espectadors ressonava per tot l'espai, fins i tot alguns artistes demanaven que s'obrissin els llums per fer més partícip el públic.

«Després de tants anys, veure com la gent segueix cantant les nostres cançons dóna sentit a tota una vida», va dir l'artista Eduard Estivill, un dels fundadors de la banda. Va explicar que el Grup de Folk va néixer amb la idea de fer cantar la gent, «per això ens vam estrenar com a grup sortint al parc de la Ciutadella (maig del 1968) i fent una cercavila». Després de cinquanta anys, aquest objectiu no s'ha esfumat. «La lletra de les cançons no només és de l'artista, també és del públic», va dir Jaume Arnella, un dels fundadors del grup, mentre tocava la cançó popular Els macarrons i el públic l'entonava amb ell.

De fet, els espectadors es van mostrar actius durant tot l'espectacle perquè algunes cançons escrites fa mig segle van aconseguir connectar amb l'actualitat. En concret, les lletres que evocaven el terme llibertat o justícia feien aplaudir el públic, com a gest de condemna per la situació política catalana. De fet, Jaume Arnella va comentar que no s'hauria imaginat que algunes cançons dirigides contra el franquisme «serien tan vigents avui en dia». Eduard Estivill també va lamentar que les cançons més reivindicatives tornin a prendre sentit per a molta gent. «Aquell primer dia, al parc de la Ciutadella, vam cantar cançons que feien referència a la pau i a la justícia, i pensàvem que en un futur tot canviaria, però encara ens falta molt camí», va sostenir Estivill.

Va explicar que quan es va formar el Grup de Folk (al final dels 60) començava a sorgir un nou moviment cultural i social que defensava ideals de pau. Un cas concret és el moviment hippy, que va sorgir als Estats Units. De fet, la banda va traduir cançons de folk nord-americà d'artistes com Bob Dylan, Joan Baez i Pete Seeger. Malgrat el pas del temps, els ideals de pau que van aportar aquestes figures es van transmetre al públic del Kursaal.

Un exemple és la cançó Si no em trobes darrere de l'autobús, un tema popular nord-americà que reivindica els drets de la raça negra. «Si no em trobes a la concentració i no em trobes pas enlloc, vine cap a la presó de la ciutat, tu em trobaràs allà», cantava el grup bagenc Barba-roig, mentre el públic s'emocionava i aplaudia.

A mesura que avançava l'espectacle, la gent feia clams de sorpresa cada vegada que els artistes revivien un tema que feia anys que no sentien. Com per exemple, el clàssic Puff, era un drac màgic, el qual va fer cantar el públic com si tornessin a ser nens.

Però no solament els espectadors van sentir la infància més a prop, els músics també. Una de les fundadores del Grup de Folk, Consol Casajoana, va explicar que quan torna a pujar a l'escenari, com quan era jove, se sent viva. Recorda el dia que van cantar al parc de la Ciutadella, ja que va ser el primer concert a l'aire lliure després de la guerra civil i els grisos els vigilaven. «Però no teníem por, érem molt joves», va comentar.

Segons l'espectador Josep Reguant, recuperar la sensació d'innocència és increïble. «A través d'aquest espectacle he tornat al meu jo del passat».