Tres mesos després d'estrenar The importance of being Earnest, el 1895, Oscar Wilde (1854-1900) va ser condemnat a dos anys de presó per comportament indecent. Tal com sona: aleshores, Anglaterra castigava severament la pràctica de l'homosexualitat. En el seu teatre, el dramaturg destapava les vergonyes de la hipocresia social, però la moral victoriana dictava la llei. Després de la reclusió, res va tornar a ser igual per al reputat dramaturg irlandès. Però el text es continua representant arreu i dijous vinent s'estrenarà una versió dirigida per David Selvas que significa el debut de l'actor manresà Miki Esparbé al Teatre Nacional de Catalunya. «També és el primer Wilde que interpreto», va apuntar el bagenc.
«Des d' El rei borni que no feia teatre a Barcelona», va explicar Esparbé a Regió7 ahir al migdia en la presentació del muntatge que s'estarà fins al 10 de juny a la Sala Petita del TNC. L'aclamada obra de Marc Crehuet es va presentar en societat el febrer del 2013 a la Sala Flyhard i va tenir una llarga vida, amb versió cinematogràfica inclosa. Des d'aleshores, només ha trepitjat un escenari per l'adaptació teatral del film Smooking room, la tardor passada al teatre Kamikaze de Madrid. «Encara ens queda un bolo, el cap de setmana a Còrdova», va indicar.
The importance of being Earnest manté en català el joc lingüístic de l'original anglès: Earnest té gran similitud fonètica amb el terme honest. En la nostra llengüa, la traducció no és literal - La importància de ser Frank- però la proposta es manté fidel a la idea del Wilde: Frank sona igual que franc. I per què és tant destacat el títol? Doncs per una qüestió tant absurda com singular: la història és una àcida comèdia d'embolics amorosos entre dos amics de vida despreocupada i dues noies a qui les entusiasma que el seu futur marit tingui un nom tant bonic i respectable com Earnest, és a dir, Frank.
«Quan, després del càsting, el David em va dir si volia el paper del John Worthing, el repte em va atreure molt», va comentar Esparbé: «Per a mi, debutar el Teatre Nacional és un regal». El repartiment, a més, li permet compartir escena amb l'actor David Verdaguer, còmplice al damunt de la fusta i amic a la vida real.
Set cançons originals
La importància de ser Frank torna a la cartellera periòdicament: els darrers anys se'n van fer muntatges al Gaudí (2011) i l'Akadèmia (2015), i ara arriba al Nacional amb una nova mirada, tal com va explicar ahir David Selvas: «Hem fet una versió fidel i, alhora, lliure. Per això, tot i que hi ha una traducció meravellosa d'en Melendres dels anys 90, en volíem una del 2018», de la qual se n'ha encarregat Cristina Genebat.
«Vam provar diferents coses, però la peça de Wilde és una maquinària perfecta i si toques d'una banda desquadres per una altra», va indicar la traductora. La solució va ser «tibar del fil del diari que escriu la Cecily, un motiu que ens permet endinsar-nos en el món de la fàbula». Per aquest motiu, el muntatge no remet a una època concreta i beu de referents com «Wes Anderson i La La Land», va afegir Selvas.
L'adaptació inclou set cançons creades per l'actriu i vocalista Paula Jornet, «algunes fetes a partir de frases del text i d'altres, amb una lletra nova. L'estil? Pop i rock, també una mica indie». En aquest sentit, Selvas va explicar que, «un mes i mig abans de començar els assaigs, vam localitzar una traducció castellana de l'Alfonso Sastre en què, en el pròleg, explicava que estaria molt bé que se'n fes un musical. Ens va fer molta il·lusió veure que algú com Sastre ja havia pensat això mateix».
David Selvas també va dir que La importància de ser Frank «és una comèdia que parla de la llibertat i com es pot explotar aquesta llibertat a través de l'art. Es tracta d'una obra que et fa dir 'i per què no, per què no viure més enllà del que creiem que és possible?». Per tot això, el director va afegir que el text «és una cant a la bellesa, a l'amor, a la llibertat, a la festa de la vida, i apel·la a l'espectador».
Sense fer-se l'anglès
En el procés d'oferir al públic català una aproximació novedosa a la peça d'Oscar Wilde, Selvas va explicar que «hi havia la voluntat de no fer-nos els anglesos». I, a tall d'exemple, va apuntar que «fa un temps vaig veure a Londres una adaptació de la Yerma de Lorca, dirigida per Simon Stone, que és la millor Yerma que he vist mai. A vegades, la distància ajuda a veure un text d'una manera diferent a com ho fan qui el tenen a prop».
La importància de ser Frank conté un conjunt enginyós i brillant de rèpliques i contrarèpliques, però «no volíem fer-nos els anglesos i per això hem buscat que aquestes respostes sortissin d'algun lloc, que es diguin per alguna cosa, i no es quedin tant sols en una esgrima verbal». El motor, com va afegir Esparbé, «és anar a buscar el conflicte que hi ha en l'argument de l'obra».
