Hi ha diferents hipòtesis sobre l'origen del Ball de cascavells. Es podria tractar d'un ball per allunyar els mals esperits o de protecció contra les malalties dels animals que s'aconseguiria a través del so dels cascavells; també podria estar lligat amb l'ofici de traginer i amb les festes de Sant Eloi i de Sant Antoni Abat; o per estar associat a les Caramelles i a la possibilitat que fos un ball vinculat a la confraria del Roser, que antigament era la que organitzava les cantades per Pasqua.

La primera dada històrica que ens parla d'un ball on s'esmenta que portaven cascavells es troba al Llibre de Solemnitats de Barcelona, quan relata la rebuda que es va fer a la reina Isabel de Castella, entre el 18 de juny i el 5 d'agost del 1481. Es refereix a un ball de joves amb cèrcols a les mans i amb «cascavells a les cames». Més endavant, el segle XVI i l'any 1632, també es troba documentat «un ball de cascavells» a Reus.

A Manresa, des del segle XVI, el Ball de cascavells el trobem relacionat amb les Caramelles per Pasqua, per un document Pleg Vegueria, a l'Arxiu de la Seu de Manresa, que es refereix al 18 d'abril del 1594 -citat per Joaquim Sarret i Arbós, i pel Diccionari de la dansa-, que explica la tradició de cantar les «tradicionals caramelles» i esmenta que dos dels joves «bellaven los cascavells».

El Ball de cascavells està molt estès a la Catalunya Central, especialment a les comarques del Bages, el Solsonès i el Berguedà, cadascuna amb les seves peculiaritats. Com a mostra, em referiré al Ball de cascavells de Fals que el ballen, amb algunes diferències, en dues celebracions importants: per Pasqua de Resurrecció, acompanyant la cantada de caramelles; i per Pasqua Florida o de Pentecosta en l'aplec a l'ermita del Grau.

Per Pasqua, generalment el ballava una colla de persones del poble que ho havien fet de joves, al so d'un acordió o d'un sol instrument que, a la vegada, és el que acompanya el cant de les Caramelles, a més d'un ballador porta un banderí com a distintiu. Per l'aplec ho feien els joves del poble, sense banderí i al so d'una cobla, seguint la versió musical escrita per Agustí Cohí i Grau. Des de fa uns anys la colla de balladors quasi és la mateixa en les dues festes i segueixen, majoritàriament, la música enregistrada.

La melodia, anònima, en compàs binari, és acompa-nyada pel so dels cascavells que porten els balladors als camals, seguint la coreografia: l'entrada del ball en cercle o rodona, caminant un rere l'altre, on es poden sentir fortament els cascavells; grups de quatre fan el molinet o creu o estrella; intercanvi de parelles uns davant els altres; i s'acaba amb una ball rodó o una sardana agafats de les mans i saltant. Tots porten el vestit típic català.

A Fals, aquesta dansa de llarga tradició i ben arrelada, era ballada per homes fins que l'any 1966 s'hi van incorporar les dones, que també el volien ballar.

Tots plegats fan, d'aquest ball, el Ball dels cascavells, una dansa amb forta personalitat que ajuda a la projecció del municipi de Fals.