És la nit de l'hòstia!». Pemi Fortuny resumia així el que passava dijous darrere l'escenari, quan els grups convidats a la celebració dels 25 anys de Gossos s'anaven trobant per les proves de so prèvies al concert. I tenia raó. Era la frase («hòstia, tu!») d'una festa de retrobament de vells i nous col·legues d'escenari amb una intenció: interpretar sota el seu filtre, estil i intenció, les cançons del quintet manresà. Fer-les protagonistes, projectar-les més enllà de la banda que les va crear. I compartir-les.

Gossos va aconseguir reunir les bandes més emblemàtiques del rock català de fa 25 anys -exceptuant la baixa imprevista d'Els Pets- amb les formacions i cantants de la nova formada. No era fàcil però el guió que va escriure Gossos per celebrar la nit del seu aniversari va sortir rodó: per ambició, per producció -complexa i acurada- i per l'habilitat de teixir complicitats. I és que el quintet manresà té una gran virtut, més enllà d'haver compost una de les bandes sonores de la música d'aquest país: se'ls estima. Els estimen els col·legues i els estima el públic.

I això es va percebre des del minut u quan s'acabaven d'omplir de gom a gom les dues mil butaques de l'Auditori. A la platea i als amfiteatres, tres generacions entregades a la causa. Incondicionals a qui Gossos va regalar una festassa. De les grosses, col·lectiva, emotiva, enèrgica, amb un públic abocat a cantar, a posar-se dempeus, a aplaudir, a ovacionar, a cridar i a deixar-se portar quan fes falta.

Les cançons, primer

Amb un espectacle concebut com un homenatge a les cançons que els han acompanyat en 25 anys de carrera -a ells, i al públic-, el muntatge va alternar les actuacions amb projeccions en la pantalla situada a la part superior de l'escenari que van protagonitzar noms de l'escena teatral i musical. Com Pere Arquillué, que obria la nit recitant Filosofant en una carretera i amb una maleta. Era l'hora de començar el viatge.

Embolcallats en dos mil aplaudiments -amb colònia manresana inclosa-, Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Roger Farré i Oriol Farré enfilaven la nit després que el bateria Santi Serratosa i la trentena de components de la seva SSM Big Hand omplissin un escenari per acompanyar amb els seus estètics moviments corporals les primeres guitarres de la festa. Era Solstici. N'hi va haver prou per disparar l'adrenalina. Continuava Res és per sempre, declamat a la pantalla per l'actriu Elisabet Casanovas i, sense descans, apareixien Amics de les Arts amb Rere teu, un clàssic dels inicis que, jugant amb veus i teclats, van endur-se al seu terreny. A ritme trepidant, Gots de Tuba, que han col·laborat en l'últm disc de Gossos, Zenit, sortien per la platea, arribaven a l'escenari i continuaven a la pantalla per donar pas, sense respir, als Lax de Pemi Fortuny, que es van endur una de les ovacions de la nit. Pur rock'n'roll, pura actitud Lax per a Un món de flors i violes amb el yeah! final d'un cantant que ara es prodiga molt poc. Abraçades amb Gossos que, amb Dídak Fernández a la bateria i Serratosa a les percussions, van acollir a l'escenari amb crits d'eufòria Alguer Miquel amb Voldria dir-te, tema que ja canta a Zenit. Retirada dels manresans per fer lloc a Txarango amb un hiper festiu No és nou, que va posar dempeus el públic.

La pausa, després

Arribava el moment de rebaixar el clímax amb un diàleg teatralitzat d' Oxigen entre Joel Joan i Anna Sahun a la pantalla per retornar a l'escenari amb Blaumut, que va tamisar amb pop polit Condemnats. El punt d'exquisidesa el van dibuixar les veus i guitarres acústiques de Judit Neddermann -també a Zenit- i Ramon Mirabet amb Si torno a néixer. Imatges del concurs de covers van cedir el protagonisme als manresans Vox in Heaven amb Pensa en els dies. El Club Tonight amb Jorge Drexler a la pantalla va precedir l'esclat dels Sopa de Cabra amb un Buscant 'made in' Quintana que va acabar amb un «llibertat» corejat pel públic.

Gossos a l'escenari

I va ser llavors quan els quatre Gossos originaris es van fer seu un escenari que fins ara havien compartit i van virar al passat i en acústic -en una entusiasmada clucada d'ulls als seus seguidors més veterans- per recordar els seus inicis amb un medley on es van poder escoltar temes com Tot és fosc, Pensa en els dies, Aquest estiu... Nostàlgia que va donar pas al format elèctric d'una banda de rock que fa dies que ha complert la majoria d'edat. La reivindicació política no hi va faltar, amb un record als presos i les seves famílies, i una desfilada de llacets grocs a la pantalla. I l'Auditori alçat cridant llibertat.

S'enfilava la recta final i quasi es podia tocar l'estreta complicitat de la banda amb temes com Pareu el món o Deixa't portar, on Oriol Far-ré va recordar i demanar un aplaudiment per a Els Pets i va explicar com Lluís Gavaldà va preguntar a Juanjo Muñoz i a Natxo Tarrés el perquè «la cançó més bona d' Oxigen la canta l'Oriol...». Aplaudiments i rialles per a un tema que va dedicar, emocionat, a Nasi Casanovas. Pluja d'estrelles, que el quintet va interpretar amb el cor infantil Geriona, va marcar un punt d'inflexió, per íntim i emotiu, tot i les dues mil persones que omplien l'Auditori. A la pantalla, Gossos feia volar avions de paper que es van traslladar a la sala -i que havien fet durant hores i hores la descendència del quintet- per arribar a l'himne intergeneracional de la banda i al clímax de la nit: Corren, amb Macaco a l'escenari com fa deu anys i el públic de nou dret i mans alçades. Amb «tota la família» a l'escenari -on no hi cabia ni una agu- lla-, l'Auditori en ple va cantar, ja sense aturador, Quan et sentis de marbre, un dels millors i més emblemàtics temes dels manresans, amb Fortuny, Quintana, Oriol Far-ré i Xavi de la Iglesia (Blaumut) compartint micro mentre a la pantalla es projectaven els noms dels centenars de poblacions que ha trepitjat Gossos... fins i tot la mítica Sant Esteve de les Roures.

Un final de traca

Faltava la sorpresa final. Amb tots els convidats a l'escenari, Gossos van marxar pel passadís de la platea. Al cap d'uns minuts, quan l'escenari es començava a buidar, el públic va sortir al vestíbul on, uns metres més enllà, es va trobar de cara amb el quintet. Sí, Gossos va traslladar el final de festa a la terrassa de l'Auditori, un últim bis on es van mostrar assedegats de rock amb temes com Zenit, A cada pas i el ja sí premonitori, La nit s'acaba. Una cirereta per a una festa que acabava amb un grup en plena forma, exultant, dominant la llarga distància i comodíssim en la curta i preparat per a la gira d'aniversari. I amb un últim crit del públic: «Els Gossos seran sempre nostres». Encara faltava el pastís i les selfies del final de festa. Que va ser llarga. Avís per a navegants: tot, absolutament tot, està enregistrat.