El vincle de l'artista visual manresà Joan Villaplana (1976) amb la Xina neix de la curiositat que li provoca l'art i la cultura d'aquest país, on, en els darrers anys, ha exercit de professor convidat en diferents universitats i centres educatius. I l'interès per la memòria històrica sorgeix a partir d'un encàrrec fet per l'associació cultural In Albis d'Abrera sobre la batalla de l'Ebre.
El resultat? A l'ombra de dues ribes, «una proposta mixta de fotografies i videoart sobre la confrontació de la guerra civil a través dels paisatges de la batalla de l'Ebre», explica, que va realitzar del 2007 al 2015, de juliol a novembre: els mesos en el quals va transcórrer la decisiva batalla. El projecte, que ha acabat vinculant l'Ebre amb els brigadistes xinesos -està documentat que com a mínim un d'ells hi va morir- va donar lloc a una exposició que es pot veure fins a mitjan maig a la Biblioteca Miguel de Cervantes, de l'Instituto Cervantes de Xangai. El setembre passat ja va aterrar al mateix centre, però de Pequín, i es va estrenar, el 2015, a Pingyao, on se celebra el festival internacional de fotografia més important de la Xina.
Les dues ribes
Les dues ribes de l'Ebre simbolitzen metafòricament «les dues Espanyes, les dues maneres d'entendre el segle XX». Un riu, l'Ebre, que encara representa avui, remarca el manresà, «la frontera entre Catalunya i l'Estat espanyol» i que al llarg dels segles ha estat «una bar-rera simbòlica de cultures, llengües i mort». El fotògraf va captar amb la seva càmera la transformació d'un paisatge on es poden veure frontalment les dues ribes del riu fotografiades i videografiades durant totes les franges horàries per tal de documentar «els espais i les ombres que transiten entre les dues ribes». La intenció és mostrar al públic quin va ser l'escenari de la batalla a través d'unes bellíssimes imatges que contrasten amb el record dels prop de 20.000 morts.
El gruix del treball fotogràfic el va fer el 2007, i el videogràfic, amb una beca de creació de la Generalitat, el 2008. «Però el projecte no estava tancat. Volia continuar investigant». Així, a A l'ombra de dues ribes -amb textos de contextualizació històrica i literària-, a banda de l'evolució del paisatge de les dues ribes (8 fotografies i una introductòria d'un remolí), n'hi ha dues més de Paco Navarro creuant l'Ebre. Ell és «l'últim barquer que queda» en el tram on es va lliurar la batalla. A l'exposició el fa dialogar amb un fragment de l' Eneida de Virgili, en una alegoria de Caront, portador de les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront.
La part videogràfica la protagonitza Antonio Bagès, un vell pagès de Flix -a la riba dreta del riu Ebre- a qui Villaplana va conèixer buscant localitzacions per al seu projecte. En la seva masia hi havia tres creus de tres soldats desconeguts que ell mateix havia enterrat. «Ell representa l'homenatge a la dignitat humana. M'explicava com des de casa seva veia com feien entrar al riu els milers d'homes i com queien morts un rere l'altre».
Però Villaplana continua fixat en la Xina. El seu proper projecte «vincula les muntanyes sagrades xineses amb la nova ciutat xina i la seva construcció vertical» per explorar «el concepte de bellesa».
