Canes és un festival amb nombroses seccions paral·leles que són tant o més importants que la considerada oficial. De fet, ahir va ser el torn d'iniciar les projeccions de dues d'elles: la Quinzena dels realitzadors i Una certa mirada.
La primera celebra enguany el seu cinquantè aniversari i ho fa premiant amb la seva Carrossa d'Or un dels realitzadors més importants del món. Es tracta del savi imprescindible Martin Scorsese, autor de films tan llegendaris com Taxi driver, Toro Salvaje o Malas calles, el seu celebrat debut. Va ser amb aquest darrer film que, precisament, va participar a la Quinzena de realitzadors que avui el premia. Roda el món i torna al born.
Però el joc no s'acaba aquí. El film d'inauguració de la Quinzena està completament influït pel cinema del nord-americà, per les seves lluites de bandes, per la seva violència descarnada. I res no ho feia sospitar. La colombiana Pájaros de verano és la nova pel·lícula de Ciro Guerra, realitzador de la premiadíssima El abrazo de la serpiente, que retratava el colonialisme enmig de la jungla amb un esperit propi de Werner Herzog. Un ànim tan polític com el que ha utilitzat a Pájaros de verano per reflectir l'efecte del capitalisme en el desert de la Guajira, on les humils famílies d'indígenes acaben convertint-se en salvatges narcos de marihuana.
També molt política ha resultat la inauguració de la secció Una certa mirada, amb Donbass, de Sergei Loznitsa, que reflecteix la militarització delirant d'una regió de l'est d'Ucraïna. Durant el metratge del film, Loznitsa -un imprescindible de Canes, present amb En la niebla i My joy- ens mostra diferents postals d'aquesta societat, en la qual la violència i la corrupció tenen un pes sorprenent i despietat, gairebé surrealista. De fet, és difícil dir a quin gènere pertany Donbass perquè sovinteja el costumisme amb uns tocs grotescos realment desconcertants. Sigui com sigui, Loznitsa i Guerra suposen l'encertada dosis d'intensitat i vitalitat que necessitava per començar aquest renovat festival de Canes.
