Amb l'anunci de la secció oficial, carregada d'apostes arriscades, el festival de Canes va posar nerviós el món del cinema, però ara demostra dia rere dia que va ser un moviment encertat. Les tres darreres propostes presentades en algunes de les seccions que conflueixen al certamen tenen molt poc a veure entre elles, excepte la qualitat que presenten.

Comencem amb la que ens pot resultar més propera, el nou film del realitzador barceloní Jaime Rosales, un nom habitual de la Quinzena de realitzadors. Amb Petra, el veiem fer potser el seu film més accessible, però també un dels més eficaços i emotius.

Partint d'un relat molt melodramàtic amb referents propis del teatre clàssic grec, Rosales segmenta amb modernitat la trama per generar expectatives sorprenents, que impliquen d'allò més l'espectador. L'actor Àlex Brendemühl i l'actriu Bárbara Lennie contribueixen al film tornant a demostrar que són dues autèntiques forces de la naturalesa a nivell interpretatiu.

Dins la secció de la Semana de la Crítica, i molt més lluny geogràficament, ens trobem amb Paul Dano, actor conegut per Pequeña Miss Sunshine, entre moltes altres, que ha signat amb Wild life el seu debut en la direcció. Dano se situa en la perspectiva d'un nen que és testimoni en primeríssima filera de la destrucció emocional del matrimoni dels seus pares. Carey Mulligan i Jake Gyllenhaal ens aproparan a un món on els adults actuen com a infants immadurs i irresponsables, i que per moments recorda poderosament La tormenta de hielo, del director xinès Ang Lee.

Per acabar, hem de parlar d'un documental signat per un especialista del gènere, el nord-irlandès Mark Cousins, autor de la sèrie Story of film, un llarg, però fascinant recorregut a la història del mitjà. Ha presentat enguany a Canes el que podria ser un annex d'aquell treball, però ampliat sobre la figura d'un dels cineastes més determinants i imprescindibles.

The eyes of Orson Welles obre, literalment, una caixa amb records i dibuixos inèdits del creador de Ciutadà Kane i els apropa a la nostra contemporaneïtat. La resultat és una joia per a qualsevol seguidor veterà de Welles, però també per a qualsevol que vulgui aprendre-ho tot amb la brillant intel·ligència de Cousins.