El creador del nou periodisme i autor de La foguera de les vanitats, el novel·lista i periodista nord-americà Tom Wolfe, va morir dilluns als 87 anys en un hospital de Manhattan a causa d'una infecció, segons va informar la cadena CNN, citant el seu agent, Lynn Nesbit. Referent amb Truman Capote, Joan Didion i Hunter S. Thompson del moviment que va renovar el periodisme -trencant les formes convencionals de nar-rar utilitzant tèniques novel·lístiques-, Wolfe va escriure quatre novel·les llargues durant la seva dilatada carrera com a periodista, assagista, reporter i guionista.

Nascut a Richmond (Virgínia), el 1931, Wolfe va estudiar Literatura Anglesa a Washington -va rebutjar anar a Princeton- i el 1957 es va doctorar en Filosofia. Va treballar com a periodista des que va sortir de la universitat, primer a The Springfield Union News de Massachusetts i després va ser reporter a Esquire i The Washington Post i The New York Herald Tribune, on va arribar el 1962, al mateix temps que va començar a fer-se un nom en el periodisme literari i la novel·la periodística. Mai més deixaria Nova York, on va viure amb la seva dona Sheila i els seus dos fills.

Va ser precisament a The New York Herald Tribune on es van posar les directrius del nou periodisme, amb el suport del director del diari, Clay Felker, el qual demanava als seus reporters que anessin més enllà del periodisme objetiu. Un estil que es va consolidar als Estats Units a partir del 1973 -amb A sang freda com a tret de sortida- i que consistia en relatar els fets escena a escena enlloc d'oferir una narració històrica, insertant diàlegs autèntics o descripcions sobre comportaments o formes de parlar i estir. Una de les especialitats de Wolfe era la «informació de saturació», en què el periodista segueix una persona durant un llarg període de temps registrant cadascuna de les seves accions gairebé al minut per assegurar-se estar present en el moment en què es produeixi una revelació.

Famós pels seus impecables vestits de tres peces, Wolfe es va definir en diferents ocasions com un «reivindicador de Balzac», fet que el va dur a ser qualificat com «el Balzac de Park Avenue». Wolfe afirmava que el seu objectiu com a escriptor de ficció era retratar la societat contemporània amb el màxim realisme, continuant la tradició literària de Steinbeck, Dickens, i Zola, i utilitzant tècniques adoptades del periodisme. De fet, les primeres obres de Wolfe consistien en assajos crítics i no va ser fins al 1987 quan va publicar la seva primera novel·la, La foguera de les vanitatsmitjançant 29 lliuraments a la revista Rolling Stone. En ella es relata l'ascens i la caiguda d'un especulador de Wall Street a la Nova York dels anys vuitanta. Tot i sentir-se més còmode en el terreny de la no-ficció, va publicar tres novel·les més entre el1998 iel 2012: Tot un home, Sóc la Charlotte Simmons i Bloody Miami.

L'obra de Tom Wolfe va passar per la defensa de la cultura pop els anys seixanta a, en les següents dècades, radicals polèmiques en contra del narcisisme dels 80 i atacant políticament els liberals, així com qüestionant als mainstream intel·lectuals en temes com l'arquitectura, l'art modern o la literatura. Tom Wolfe deixa reportatges icònics i una dotzena de treballs de no-ficció, entre els quals destaquen antologies com La banda de la casa de la bomba y otras crónicas de la era pop, El nuevo periodismo i La izquierda exquisita & Mau-mauando al parachoques.

El periodista i escriptor va rebre diversos premis, com l'American Book Award i el premi Dos Passos de la Longwood University.