Quan Han Solo va arribar dijous a Manresa ja l'esperava més de mitja sala de cinema plena al Bages Centre. No va ser una estrena espectacular, amb llargues cues en cada estació del viacrucis fins a seure a la butaca (comprar entrades, aconseguir les crispetes i finalment trepitjar la sala), sinó més aviat un degoteig constant de fans que prenien els seus seients fins poc abans de les 7 de la tarda, hora de la primera sessió de preestrena.

A diferència, per exemple, de la posada de llarg d' Els últims Jedi, dijous la platea manresana respirava amb certa calma i paciència abans que s'apaguessin els llums generals. Aquí explico un exemple; els temes de conversa sentits des de la fila 9: les properes estrenes de Marvel, qüestions familiars i els plans per al cap de setmana.

Però quan finalment va aparèixer el cartell que duia la sala fins «fa molt temps, en una galàxia molt, molt llunyana», la situació va girar com un mitjó. Silenci reverencial i, en menys de cinc minuts, ja havien sortit en pantalla el nou Solo i la seva amiga Qi'ra, amb el rostre d'Emilia Clarke.

A partir d'aquí sí que la litúrgia es va apropar a l'habitual en l'estrena dels nous films de la saga galàctica, amb les cares d'atenció i les rialles per sota el nas cada cop que es reproduïa alguna aventura ja anunciada en la trilogia o quan apareixia algun vell conegut, ja fossin els llargament anunciats en cartells i sinopsis o en el moment de l'aparició de l'holograma del que tothom en parla i que va fer ballar el cap a més d'un en plena projecció de la pel·lícula i, ben segur, de tornada cap a casa.

Veredictes oposats

Dues hores i quart després de l'inici, el contrabandista més famós de la galàxia s'abocava cap a un final indissimuladament obert que obre la porta a una hipotètica seqüela, o doble preqüela de spin-off, o com n'hi diguin.

A la sortida del cine, el veredicte dels fans més fidels no admetia grisos. Així, mentre uns lamentaven el to humorístic i excessivament familiar que havia pres la saga des de l'entrada en joc de la factoria Disney, d'altres lloaven la nova pel·lícula i en destacaven els homenatges que fa a gèneres tan diferents com el western, els films d'atracaments i la ciència-ficció d'estètica més bruta. I és que, odiades o estimades, les estrenes de Star Wars no deixen ningú indiferent.